Qui jutja el jutge?

La convocatòria per al pròxim mes de juny (amb un assaig previ al febrer) d’una vaga de jutges planteja algunes consideracions bastant curioses. La primera és la peculiar condició de les vagues en l’àmbit de l’Administració. Ja saben vostés que la vaga naix amb la Revolució Industrial com una fórmula de pressió dels obrers contra la patronal. Una iniciativa que afecta el vaguista (que deixa de percebre el salari), però encara perjudica més l’empresari, ja que paralitza la producció de l’empresa. I aquest desequilibri en la pèrdua és la seua raó de ser. Però en els sectors no productius –com ara l’estructura administrativa de l’Estat- la cosa canvia bastant. Amb comptadíssimes excepcions –com ara certs àmbits de l’atenció sanitària-, la feina que es deixa de fer el dia de la convocatòria, s’ha de fer l’endemà. No sols no hi ha pèrdua de producció sinó que la patronal (o siga el departament d’Hisenda de l’administració pertinent) s’estalvia les nòmines que correspondrien a una feina que igual es realitza. Per tant, que els jutges paren un dia no té massa importància, què volen que els diga. Si ara mateix, un judici corrent pot tardar un any a celebrar-se, és un dir, no s’acabarà el món perquè tarde un any i un dia. L’únic efecte real d’una vaga purament administrativa –com és el cas- és la seua repercussió pública. I, doncs, les conseqüències polítiques que genere. Una curiositat més: que siguen els jutges –i no, per exemple, els funcionaris de base- que vagen a la vaga és com si, en una multinacional, en lloc de parar els treballadors, els qui deixaren de treballar foren els directius de zona. Un cas ben curiós, com els dic.
En el tema dels jutges, però, s’afegeix un detall fonamental: si en tenen o no dret. I aquest és un extrem que no sembla massa clar, sobretot perquè la llei no ho determina explícitament. En països com Grècia o Bèlgica, els jutges no en tenen; en Itàlia i França, no està clar que en tinguen, però ja han fet vaga en diferents ocasions. Els qui es pronuncien a favor argüeixen que són treballadors i, per tant, els hi pertoca; els qui s’hi oposen els recorden que són titulars d’òrgans de sobirania, que exerceixen un dels poders de l’Estat, i per tant no poden comportar-se com a simples funcionaris. Dut el raonament a l’últim extrem, si els jutges tenen dret a la vaga, potser també n’haurien de tindre els militars o fins i tot la classe política, per no dir el rei. I d’ací endavant ja trauran vostés les conclusions que estimen convenients.
Una qüestió diferent és la de l’oportunitat de les reivindicacions que formulen. D’entrada, és ben cert que l’Administració de Justícia mai no ha estat l’àmbit d’inversions preferit per l’Estat, governe qui governe. I que, per tant, la capacitat del sistema judicial per assumir les obligacions que li pertoquen ha anat deteriorant-se progressivament. És evident que falten mitjans materials i personals, que la Justícia és lenta, tan lenta que sovint, quan es pronuncia ja és massa tard i no hi ha manera de reparar la injustícia que genera la dilació. Així les coses, tothom estaria d’acord a subscriure la majoria de les reivindicacions dels jutges en matèria de modernització de l’Administració de Justícia. Ara bé, resulta curiós que convoquen la vaga precisament ara que, per fi, un govern decideix ficar en marxa diferents iniciatives per posar la Justícia al dia. Que no dic que no siguen millorables o que no es puguen discutir, sinó simplement que és el primer govern a posar-les sobre la taula. Per què, doncs, precisament ara, la convocatòria de vaga? Segons el ministre, la raó última és la discrepància del govern respecte de la sanció al jutge Tirado, escandalosament benèvola, i l’intent del govern de restar-los poder en favor dels secretaris judicials. Si així fóra, estaríem davant d’un problema de corporativisme extrem que sí que requeriria una reforma ben urgent. I ben profunda.
I un últim incís: si finalment els jutges decideixen anar a la vaga, qui determinarà si en tenen dret? Ells mateixos? Possiblement, un dels temes més urgents d’aquesta reforma pendent siga determinar qui jutja el jutge sense que la justícia n’isca malparada. No sé si m’explique.

Article publicat a la secció "Dissidències" del diari Mediterráneo (18/I/09)