dimecres, 10 de febrer de 2010

Punt i final

Dilluns passat, aquest bloc hauria d'haver donat entrada a un article d'opinió. A una "Dissidència" més de les que cada diumenge, des de fa molts anys, venia publicant el diari Mediterráneo i que, des que vaig obrir el bloc, anava reproduint ací cada dilluns. No la vaig penjar perquè no va haver article. Mediterráneo ha decidit prescindir de la meua col·laboració. Inesperadament. Sense una explicació que em convença. Punt i final, doncs.
Ara que la situació invita a fer balanç, però, no vull quedar-me amb els darrers moments -els més amargs- d'una relació que ha durat -amb alguna interrupció- més d'una vintena d'anys. Preferisc valorar els amics que he fet, els autors que he conegut, els llibres que -de no ser per la meua col·laboració al suplement- mai no hauria llegit, el privilegi d'expressar lliurement les meues opinions cada setmana i d'entrar en contacte amb lectors, a propòsit de l'article, la possibilitat d'aprofundir en matèries que -d'una altra manera- haguera conegut només superficialment. Preferisc apreciar allò que d'una altra manera no hauria tingut. I el balanç és summament positiu.
Estic segur que hi haurà noves possibilitats de tornar a escriure articles d'opinió. De fer més ressenyes, si cal. Siga com siga, ja fa temps que intente convertir les decepcions en noves oportunitats de créixer. Com a persona i també com a escriptor. Cada porta que es tanca és també una invitació a obrir-ne de noves. I qui sap si més plaents.
Des d'ací, vull donar les gràcies a tots els que m'han seguit setmana a setmana. Als que estaven d'acord i als que no. Als que m'han manifestat la seua sintonia i als que m'han mostrat els seus arguments contraris. Als que es deixaven influir pels meus arguments de lectura i als que preferien triar el contrari del que jo recomanava. A tots els que han estat, d'una forma o altra, a l'altre costat de l'espill. A tots, gràcies. I fins ben aviat.

10 comentaris:

Carles Bellver Torlà ha dit...

Una raó menys (l'última) per a fullejar eixe diari el diumenge (no dic res de comprar-lo).

És una llàstima, evidentment, i ho lamente molt. Però em guarde el teu pensament sobre portes que es tanquen i portes per obrir :-)

Records i molt d'ànim!

Unknown ha dit...

Aquest article teu al diari és insubstituïble en molts sentits. No vull ni pensar qui o què s'encarregarà ara de "tapar" aquest espai. No llegirem aleshores més dissidències? Em pense que sí... Ànims!

Xavier Aliaga ha dit...

Tot i no viure a Castelló, per raons professionals vaig llegir Mediterráneo durant molts anys, conec la publicació. Tot i no conèixer les motivacions és una mala decisió del diari. En tot cas espere que sí, que un signatura com la teua tindrà altres portes i finestres obertes.

TONI PITARCH ha dit...

Vaig observar, diumenge al matí, que no apareixien les teues dissidències a la web del diari, però fins avui no he sabut que tampoc han aparegut en format paper.

La llàstima és que les empreses de comunicació suposadament privades ja no es mouen, únicament, pel factor econòmic (quants euros els haurà fet perdre Vicent Usó? cap ni un; potser a partir d'ara perda compradors puntuals...), sinó que la "pela partidista", més que ideològica, acaba contaminant-ho tot.

He sentit dir, que una empresa relacionada amb els editors d'ABC ha comprat (o va a comprar immediatament) al grup Z (sí, els amos del Mediterráneo del PSOE i ara també del Mediterráneo del PP: qui paga mana o directament manipula?), la publicació "decana" de les comarques de Castelló (les anteriors a 1938 van ser suprimides per les lleis incivils dels vencedors).

Ho lamente, com amic i com a lector. De tota manera, de segur que trobaràs un altre mitjà per canalitzar la teua energia reflexiva i creativa a l'hora de copsar l'actualitat que, per una altra banda, tan poc agrada als poderosos que s'explique sincerament.

Unknown ha dit...

Em vull quedar amb "Cada porta que es tanca és també una invitació a obrir-ne de noves." Tot i que cada vegada tenim menys accés a obrir-ne de noves. I si no tenim portes, torbarem la manera de fer forats a les parets.

Unknown ha dit...

Quan dic torbarem vull dir trobarem (encara que també podem torbar)

maribel ha dit...

O tombar, Albert, perquè no? Algunes estan ben corcades (de portes parle)
És evident que portes s'obriràn, però que siga aviat perque -Vicent- volem llegir promte més articles d'opinió dels que només tu saps fer.

Salut i molts ànims

Fina Cerisuelo ha dit...

Cada diumenge compre aquest diari sabent que vaig a gaudir de la lectura d’un article d’opinió que jo mateix haguera signat però escrit per un dels millors escriptors amb llengua catalana de l’actualitat. Tot un plaer que ara ja no tenim.
Segur que aviat et tornaré a llegir en algun altre lloc.
Vicent,una abraçada.

Joan Pla ha dit...

Ja saps Vicent que em vaig assabentar per tu mateix, que t'han deixat a la cuneta sense valorar la gran quantitat de lectors que et seguíem per la teua qualitat literària i, sobretot, humana. Però hi ha, com tu dius, gent rància que no sap valorar la gent valuosa d'aquest país. Prescindir de la teua ploma i deixar-ne d'altres que fan pena per la seua curtedat mental, és senzillament de 'diari de tercera' regional. Però, com tu dius, la part positiva és que durant aquests anys hem gaudit del teu bon fer i que igualment t'enviaré els llibres que vaja publicant, quan estiga bé de la cama i puga conduir. Ara, a veure si hi ha algun mitjà intel·ligent que et 'llogue', que ets de primera divisió.

Anònim ha dit...

Ells s'ho perden, Vicent, perquè nosaltres (els teus amics i els teus lectors)mai no renunciarem al plaer de llegir-te allà on escrigues.

V. Pallarés