Manuel Carceller i Toni Royo, Socarrats Majors 2012

Aquesta vesprada, al restaurant El Molí de Vila-real, l'Associació Cultural Socarrats lliurarà un any més, el dinové, el premi Socarrat Major, que reconeix la trajectòria de persones o institucions en defensa de la cultura, de la llengua, del País Valencià i, per extensió, d'allò que Vicent Pitarch -el primer Socarrat Major- defineix com "la catalanitat". Haurien de ser uns premis que atorgaren les institucions en reconeixement a aquells que treballen per fer més fort el país, però ja sabem que al País Valencià les institucions nacionals són subsidiàries del centralisme madrileny o castellà, com vulgueu dir-li. Així que el que no fan els que ho haurien de fer ho hem de fer des de la societat civil. Enguany, premiarem dues persones que s'han deixat moltes hores treballant pel país des d'Acció Cultural del País Valencià: Manuel Carceller i Antoni Royo. Han recollit firmes, han passejat la flama del Correllengua, han empentat iniciatives de tota mena, han organitzat manifestacions i mil coses més, des de fa molt de temps. Tota una vida dedicada a organitzar activitats on sovint els que es lluïen eren altres: els oradors, les personalitats culturals o polítiques, qui siga, excepte ells, que sempre quedaven en segon pla, tot i ser els únics imprescindibles, segurament. Per això, entre altres coses, els socarrats vam pensar que ja n'hi havia prou i que, ni que fóra per una volta, els tocava passar a primera línia i rebre el reconeixement i la gratitud de tots. Aquesta nit, doncs, els retrem un homenatge ben merescut.

Gràcies a tots

 Divendres passat, vaig presentar La mà de ningú a Vila-real i una volta més els amics, els familiars, els lectors que tinc al meu poble van fer-me sentir una persona afortunada. Una vegada més, perquè no és la primera. Des que vaig començar a publicar novel·les que m'he sentit molt acompanyat per la gent del meu poble: pels meus amics, pels meus familiars, pels lectors que ja fa dies que anaven passant per la llibreria Ausiàs a demanar el llibre. I això no té preu. I encara més: la seua complicitat no sols m'omple d'orgull i d'alegria, sinó també d'energia, i em recorda que no val a badar. Que cada nova proposta ha de partir del rigor i del treball i de la il·lusió de sempre. Que cada llibre ha de ser com si fóra el primer. La llibreria, plena de gent; l'atenció amb què van seguir la lectura que va fer Ferran Igual, acompanyat pel piano de Samuel Parejo, i les meues explicacions sobre un text que és mal d'explicar; les mostres d'estima; els amics que feia temps, massa temps, que no veia i que em van vindre a vore i a abraçar; els comentaris entusiastes d'aquells que ja havien llegit el llibre i d'aquells que declaraven que ja en tenien ganes, van fer de la presentació, una festa.

Una festa que no hauria estat possible sense la complicitat, la predisposició i l'amabilitat de la gent de la llibreria Ausiàs -sempre tan hospitalària amb mi i amb els meus llibres- i dels companys de l'Associació Cultural Socarrats -als quals, de manera imperdonable, em vaig oblidar de citar en els agraïments-. Entre tots, van fer que la presentació en societat de La mà de ningú fóra un acte càlid, intens i emotiu. Inoblidable.

I avui, abans de res, els volia donar les gràcies.

La mà de ningú, a Vila-real

Divendres vinent, presentarem a Vila-real la meua última novel·la, "La mà de ningú". I serà, com sempre, una ocasió molt especial. Especial perquè hi vindran amics i veïns, i també la família. I perquè Vila-real sempre m'ha mostrat molta estima i sempre hi he tingut molts lectors. I molt fidels, alguns d'ells. Per això, perquè les presentacions a casa són sempre especials, hem preparat (amb l'ajuda inestimable de l'AC Socarrats) un acte una mica diferent als precedents. Tindrem música, de la mà de Samuel Parejo, que ens traslladarà amb les notes del seu piano a França, que és on transcorre la novel·la, però també a d'altres indrets. I podrem tastar el text de primera mà, que és la millor manera de conèixer una novel·la, a través de la veu de Ferran Igual. I enmig dels dos, un servidor intentarà explicar, sense desentonar massa, algunes coses al voltant de "La mà de ningú". Algunes coses més, això sí, de les que explique en aquest video, que vam enregistrar a l'editorial fa poc més d'una setmana. Si voleu vindre a veure'ns, la cita és divendres 25 de novembre, a les 20 hores, a la llibreria Ausiàs de Vila-real. A sota, teniu la invitació. Us espere.

Xavi Castillo a Vila-real

Aquesta nit, a l'Auditori de Vila-real, tindrem a Xavi Castillo representant el seu "Especial", una actuació que hem promogut la gent de l'Associació Cultural Socarrats i que, si aquest fóra un país minímament democràtic, ja faria temps que hauríem gaudit. Perquè la idea va sorgir ja fa més d'un any, quan preparàvem els actes de lliurament del Socarrat Major que vam atorgar a la gent de la Societat Coral El Micalet de València. Vam demanar l'Auditori de Vila-real als anteriors responsables -abans de les eleccions governava el Partit Popular, a Vila-real- i, sense explicar-nos la raó (ço és que apliquen una censura implacable a Xavi Castillo), els el van negar de manera sistemàtica, ara amb una excusa, ara amb una altra. Ha hagut de canviar el govern municipal a Vila-real (ara format per PSOE, Bloc, Iniciativa i Esquerra Unida) per a què el que és un dret ciutadà -la llibertat d'expressió- siga possible. Em ve al cap tot açò perquè ahir escoltava unes declaracions d'Esteban González Pons denunciant manipulació informativa a Televisió Espanyola. González Pons i el PP denunciant manipulacions informatives, ja veus. D'això, precisament, parla Xavi Castillo al video de sota.



Xavi Castillo. La dimissió de Camps from 15M Paiporta on Vimeo.

El Pont fa fira a Vila-real

Poetes i narradors d’El Pont Cooperativa de Lletres oferiran dissabte 21 de maig una lectura de proses i versos en el Mercat del Llibre de Vila-real, dins la carpa situada en la plaça Major. L’espectacle començarà a les 20 hores i s’emmarca en el seguit d’actes que l’associació literària castellonenca, constituïda fa pocs mesos, ha preparat a l’objecte de presentar-se en societat.
En l’acte, participaran (a banda de servidor, que presentarà l'acte) els escriptors Antoni Pitarch, Jordi Colonques, Manel Pitarch, Vicent Pallarés, Mònica Meló, Vicent J. Almela, Joan Pla, Josep Lluís Abad i Nel·lo Navarro. «Literatura en veu alta» té com a finalitat, entre d’altres, fomentar els vincles entre escriptors i públic lector. És per això mateix que aquesta jornada firaire d’El Pont com a grup literari duu per lema «Descobreix els nostres autors»
El Pont Cooperativa de Lletres, com sabeu, és una entitat de caràcter intercomarcal que associa escriptors/es i estudiosos/es de la literatura de La Plana, l’Alcalatén, El Maestrat i Els Ports, amb l’objectiu de difondre l’activitat literària en llengua catalana al nostre territori

Una cita, avui

Aquesta vesprada, a les 19.00h, farem el lliurament del premi Maig de narrativa breu, que organitzem la gent de El Guitarró, a Vila-real i que, de broma de broma, enguany fa quinze anys. L'acte estrena ubicació ja que hem canviat l'espai entranyable del teatre Els XIII per l'amplitud de la plaça Major en un intent de traure la literatura al carrer i integrar-la, encara més, en les festes que comencen avui. Però, tot i que el detall em sembla important, el que de veritat compta és la competició literària, que enguany ha estat realment disputada. Recorde poques edicions amb un grau de qualitat tan gran com la d'enguany. La qual cosa, és clar, t'omple de satisfacció perquè vol dir que molta gent amb un cert nivell de compromís literari s'interessa pel guardó que organitzem. Però també et queda a la gola el regust amarg d'haver de deixar sense reconeixement algunes narracions que s'ho mereixien quasi tant com les dues que aquesta vesprada s'afegiran al palmarés. És la paradoxa del jurat, si voleu dir-ho així.
L'acte serà, com sempre, molt senzill: unes paraules (poques) d'introducció per emmarcar els veritables protagonistes, que són les persones que signen els relats que ha triat el jurat. I després, per acabar, una mica de música a càrrec de Sac de sons. Si volteu per la Vila, ja ho sabeu: teniu una cita.

els XV Premis Maig de Narrativa Breu

De broma de broma, enguany farà quinze anys que organitzem, des de l'Associació El Guitarró, els premis Maig de Narrativa Breu. Fa unes setmanes que hem tret les bases. Us les deixe per si us ve de gust participar-hi. Recordeu que el termini d'admissió d'originals es clou el 9 d'abril.

1.L’Associació Cultural EL GUITARRÓ, en col·laboració amb el Departament de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real, convoca LA QUINZENA EDICIÓ dels premis MAIG de narrativa curta.
2.Els treballs que es presenten hauran de ser INÈDITS i no podran haver estat guardonats en altres certàmens.
3.Es presentaran per TRIPLICAT i escrits en VALENCIÀ, a doble espai, en DIN-A4 i relligats correctament.
4. En la primera pàgina del treball haurà de figurar únicament EL LEMA. Caldrà adjuntar-hi un sobre tancat que continga el títol real de l’obra, la identitat de l’autor o autora i el seu domicili i telèfon. A la part exterior del sobre, i a fi d’identificar-lo correctament, haurà de dur escrit el lema emprat en l’obra.
5. Les obres aspirants s’hauran de remetre al DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ LINGÜÍSTICA de l’Ajuntament de Vila-real, plaça Major s/n, 12540 Vila-real. En la part exterior del paquet haurà de figurar ben clarament que s’adrecen als Premis MAIG.
6. El termini d’admissió d’obres aspirants finalitzarà el 9 D'ABRIL DE 2011.
7. Podran optar al premi obres de PROSA NARRATIVA de creació estrictament literària i de TEMA LLIURE.
8. L’extensió dels treballs no podrà ser inferior a 3.500 CARÀCTERS ni superior a 8.000, inclosos espais. Els guanyadors estan obligats a aportar els textos en SUPORT INFORMÀTIC amb antelació al lliurament del premi.
9. S’estableixen DOS PREMIS. Un primer amb una dotació econòmica de 600 EUROS per al guanyador absolut i un segon de 300 EUROS, tots dos patrocinats pel Departament de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real. Els imports esmentats són bruts, a expenses de les retencions fiscals legalment estipulades.
10. La deliberació del jurat se realitzarà de la següent manera: el jurat triarà un grup de finalistes amb qualitat suficient per a optar al premi. En votacions successives, i per eliminació, s’escollirà el guanyador. Si entre el grup de finalistes hi ha cap treball d’un autor o autora natural o resident a les comarques de Castelló se li concedirà el segon premi. Si no n’hi ha cap, s’atorgarà a l’obra classificada en segon lloc, sense tenir en compte la seua procedència. En cap cas, tots dos premis podran atorgar-se a la mateixa persona.
11. Als efectes, únicament, de determinar el guanyador del segon premi, i amb posterioritat a la decisió del jurat, l’entitat convocant obrirà les PLIQUES necessàries, d’entre els treballs finalistes, per determinar quin és el primer treball classificat amb procedència de les comarques de Castelló.
12. Els treballs premiats PODRAN SER PUBLICATS de la forma que l’entitat convocant considere oportuna i, en tot cas, en la pàgina web d’aquesta (www.vila-real.com/guitarro). Amb el temps, l’entitat convocant podrà decidir-ne també la publicació, d’un o més treballs premiats, en un volum conjunt o de la manera que considere més adequada.
13. El veredicte del jurat serà INAPEL·LABLE i es farà públic al MES DE MAIG en un acte al llarg del qual es lliurarà també el premi. SERÀ OBLIGATÒRIA LA PRESÈNCIA de cadascun dels autors o autores guardonats, entenent-se, si algun d’ells no hi assisteix, que renuncia al premi. Els premis no podran ser compartits ni tampoc s’admetrà la concessió d’accèssits.
14. L’entitat convocant es reserva tots els drets sobre els treballs guardonats i els premis seran atorgats en concepte de DRETS D'AUTOR. Els autors o autores conservaran la propietat intel·lectual de l’obra guardonada.
15. L’entitat convocant podrà requerir dels guanyadors la DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA per tal d’acreditar que la seua participació s’ajusta a les bases.
16. L’entitat convocant NO S'OBLIGA A RETORNAR ELS TREBALLS no premiats. De la mateixa manera, tampoc s’obliga a mantenir correspondència de cap mena amb els concursants.
17. El sol fet de concórrer a aquests premis implica la TOTAL ACCEPTACIÓ de les bases.

En dos llocs alhora

Avui és un dia d'aquells en què t'agradaria posseir el do de la ubiqüitat. Ser-hi, a la mateixa hora, en dos llocs diferents. Després de dinar, enfilaré cap a Sueca amb pessigolles a la panxa. Avui, presentem Subsòl a la Biblioteca Suecana, al carrer de Sant Josep, a tocar de la casa on va viure Joan Fuster. El marc imposa, ja us ho podeu imaginar. Però confie que l'energia positiva que ens trobarem i el caliu dels companys farà que aquesta parada, una més d'un llarg periple que portem, siga d'aquelles que deixen petja. De fet, serem al poble de Manuel Baixauli i segur que ens trobarem com a casa.

A diferència d'altres llocs, on les presentacions han consistit en un diàleg entre tres dels components d'Unai Siset que, a poc a poc, intentàvem escampar al públic, de manera que sovint acabàvem establint una tertúlia d'allò més fructífera, a diferència, dic, del que hem fet fins ara, a Sueca farem tres intervencions -una Manuel Baixauli, una Esperança Camps i una servidor- i després obrirem la tertúlia que ja és costum a Ca Fuster (així s'anomenen, les Tertúlies de Ca Fuster). En la meua intervenció, faré una reflexió sobre l'ofici d'escriure en relació a Subsòl i certs prejudicis que la meua participació en el projecte ha subvertit. Espere que us agrade, si decidiu acompanyar-nos.

Deia que m'agradaria estar a dos llocs a un temps, avui, perquè a Vila-real, els Socarrats commemorem el 305 aniversari de l'incendi de Vila-real per les tropes borbòniques, quan la guerra de Successió (podeu llegir la notícia a Vilaweb). Ho fem cada any, però enguany és una mica especial perquè l'amic Vicent Cerdà presentarà també el seu llibre "Dies d'incertesa", una peça teatral precisament sobre aquests fets per a la qual em va demanar un pròleg.

El club baixa també al Subsòl

Aquesta vesprada, a Vila-real, el comboi de Subsòl farà parada al club de lectura dels Socarrats. Em fa molta il·lusió que els companys de club decidiren que calia dedicar-li una sessió al llibre en el qual estic embolicat (amb molt de gust, no cal dir-ho) des de fa alguns mesos. Em farà gràcia escoltar què en pensen, de cada conte, si els troben tan travats com a mi (i a la resta d'autors) ens semblen o si perceben discordances que a nosaltres se'ns en fugen. Si el projecte els sembla tan original i curiós com ens han fet veure, a través dels blocs i de la premsa, des que ha eixit el llibre. Si intueixen de qui és cada conte i si tenen idea de quin és el meu. Serà la darrera sessió de l'any. Avui, als salons de la Caixa Rural a partir de les 20 hores. Si us ve de gust, doneu-vos per convidats a la tertúlia.

Amarats

El pròxim dissabte, 4 de setembre, a les 19h, inaugurem a la Sala 1 de la Caixa Rural de Vila-real (planta 2) l'exposició "Amarats", un diàleg de fotografia i paraules entre Francesca Folguera i jo mateix. No és la primera vegada que pose textos a les imatges d'altres. Ja ho vaig fer fa uns anys amb l'exposició de l'amic Xavi del Señor "El Grau, esbòs d'un port". La novetat és que ara també aporte algunes fotografies i, si vaig accedir, va ser perquè em va agradar la idea de dialogar, perquè la base d'Amarats és, a banda de la inspiració marinera, que les fotografies de Francesca porten textos meus i viceversa. És a dir, que el diàleg no sols es produeix entre paraules i fotografies sinó també entre els autors. El cas és que n'estic molt satisfet, de l'experiència, i que, si passeu per Vila-real la setmana vinent, i decidiu vindre a vore la mostra, em fareu molt feliç.

Ferran Torrent, a Vila-real

Dimarts de la setmana que ve, 25 de maig, a les 19,30h, Ferran Torrent serà a la llibreria Ausiàs de Vila-real per presentar el seu últim llibre "Bulevard dels Francesos". L'acte l'organitza la pròpia llibreria en col·laboració amb l'Associació Cultural Socarrats i el conduiré jo mateix amb l'objectiu que, més que una presentació a l'ús, siga un diàleg entre Ferran Torrent i el públic, així que, si volteu per ací, us anime a vindre i participar-hi.

Premis Maig: els guanyadors

El dia ens ha eixit fumut, amb una pluja que ha inundat els carrers de Vila-real i ha col·lapsat la circulació, però malgrat tot ens hem donat cita, a la sala de teatre Els XIII, un bon grapat d'amics. Per conèixer el veredicte del jurat i per escoltar el grup "Sac de sons", que ens ha sorprés amb una sessió realment memorable de música nostra, de la de sempre, però arranjada perquè sone ben fresca i actual. Una delícia.

Joaquim Miracle ha estat el guanyador absolut de la XIVa edició dels premis Maig amb el conte "Dents!". La narració aborda el vell mite del comte Dràcula des d'un punt de vista sorprenent i original que ha captivat el jurat, que formàvem el regidor Héctor Folgado, Pasqual Broch, en representació de El Guitarró, l'associació que organitza el certamen en col·laboració amb la Regidoria de Promoció Lingüística, i jo mateix. L'acte de lliurament dels guardons va tindre lloc ahir divendres, a la sala de teatre Els XIII. Nascut en 1965 a Torredembarra, però veí de Tarragona, Miracle és llicenciat en Filologia Catalana i Dret i confessa que fa "només set mesos que escric, tot i que de sempre he estat un bon lector, sobretot de contes". El verí, però, li ha entrat amb força, perquè d'ençà que va començar, no ha deixat de fer-ho. Ara, afirma, "estic escrivint tres contes alhora".

El finalista, Miquel Torres, té una trajectòria més consolidada. De fet, l'any 2008 va publicar el seu primer llibre, "Històries de l'illa sense costes", que havia estat guardonada amb el Premi de Narrativa Vila d'Almassora 2007. El conte amb què ha quedat finalista dels maig, que es titula "Displicència", aborda l'eixida nocturna d'un individu resignat a fer d'espectador de la vida dels altres i al qual les coses no li van precisament bé. Nascut a Castelló de la Plana l'any 1977, Torres és un dels nous valors de la narrativa castellonenca. Va estudiar Ciències Físiques a València i a París, i ha compaginat docència i treball administratiu a Barcelona i en la seua ciutat natal, en la qual resideix actualment. Ha rebut diversos reconeixements en certàmens de narrativa breu al País Valencià i a Catalunya.

La XIV edició dels premis Maig, que s'han disputat 44 originals, ha estat molt competida. Hi havia almenys mitja dotzena llarga de contes que hagueren pogut guanyar igualment, la qual cosa, si bé ha dificultat la deliberació, també ens omple de satisfacció perquè corrobora l'èxit de la convocatòria.

Avui, els premis Maig

Avui a la vesprada (19,30h), a la sala de teatre Els XIII de Vila-real, lliurarem els premis Maig de narrativa breu que organitza l'Associació Cultural El Guitarró des de fa 14 anys. Són uns premis modestos, si voleu, però que convoquem amb tota la il·lusió i tota l'estima del món i que esperem que servisquen de plataforma a gent que comença a temptar armes en el món de la literatura. De fet, fa uns anys vam publicar un recull ("Maig. 10 anys de contes") i, mentre reuníem les narracions i en preparàvem l'edició, vam caure que alguns dels autors guardonats -més dels que hauríem pronosticat- havien seguit, i amb molt de profit, escrivint i publicant en català. I això és, ni més ni menys, el que pretenem: afegir-hi un gra de sorra. Modest, humil, sí, però un més. I no cal dir que ens omple de satisfacció poder constatar que hem contribuït una mica, només una mica, a fer creure els nostres autors, ni que siga un punt més, en les seues possibilitats.

O siga que ja ho sabeu, si avui rondeu per Vila-real, a les 19,30 h teniu una cita amb la literatura. I amb la música, també, perquè, per arrodonir l'acte, tindrem amb nosaltres el grup Sac de sons, una formació que beu de les arrels del folclor valencià però adaptant-les a les exigències actuals.

El progrés conscient

Prop de dues-centes persones van vindre dimarts a la sala d'actes de l'Institut Francesc Tàrrega a escoltar Eudald Carbonell. Tot un èxit que, si bé es fonamenta en l'interés que desperta el fenòmen d'Atapuerca, també té molt a vore amb el treball de la gent de l'Associació Cultural Socarrats per divulgar la convocatòria i estar al cas que res no fallara: enhorabona.
La qüestió és que vam assistir a una exposició ben travada de les aportacions més significatives del jaciment burgalés, seguida amb interés pels assistents que, després, van interrogar el ponent amb preguntes que delataven consistència i que, malauradament, vam haver de tallar quan es va fer hora. Vam conèixer, doncs, què s'ha fet durant aquests darrers 30 anys a Atapuerca, però també vam poder esbrinar la concepció que té el professor Carbonell del seu treball. La perspectiva ampla amb què aborda els problemes del món actual. I la seua convicció que cal avançar en el camí d’un progrés conscient, genuïnament humà, que, a través de la socialització de la ciència i la tècnica, ens conduïsca cap a la consolidació d’una consciència crítica d’espècie integrada per valors com la integració de la diversitat, l’equilibri energètic en el planeta o la planetització, que ell contraposa a la globalització. Una consciència que s'oposa radicalment a l’esterilitat del pensament únic i homogeneitzador. Una invitació, en definitiva, a replantejar algunes qüestions en un sentit diferent, més ample. Una reivindicació del sentit crític, que ens fa tanta falta.

Entrevista a Eudald Carbonell

A manera d'aperitiu de la conferència que podrem escoltar demà dimarts, a Vila-real, ací teniu una entrevista que Eudald Carbonell va concedir a SIES TV, on el científic de Ribes de Fresser reflexiona sobre la potència dels jaciments d'Atapuerca o el previsible col·lapse de l'espècie humana, entre altres qüestions.

Atapuerca, a Vila-real

La setmana que ve tindrem a Vila-real el paleontòleg Eudald Carbonell, un dels tres codirectors del jaciment d'Atapuerca. Ens visitarà convidat per l’Associació Cultural Socarrats i la Delegació de Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans per impartir una conferència sobre els trenta anys d’excavacions a Atapuerca, un dels centres neuràlgics mundials dels estudis sobre la prehistòria. Avui mateix, per cert, la Universitat de Burgos nomenarà doctors Honoris Causa els tres codirectors del jaciment, reconeixent així el valor científic dels estudis que han dut a terme. Un prestigi, l'acadèmic, que han sabut unir a una gran voluntat de divulgació més, diguem-ne, popular, i que ha convertit el jaciment d'Atapuerca en un focus d'atenció també per als no especialistes. Com us deia, si voleu saber més coses de l'homo Antecessor o de com eren els primers europeus o de la gran potència -i les sorpreses, per tant- que encara ens reserven la Sima de l'Elefant o la Gran Dolina, si esteu interessats a conèixer per què les troballes de la Sima de los Huesos ens han canviat l'arbre genealògic als humans, ja esteu reservant un forat a l'agenda. L’acte serà dimarts 4 de maig a les 20 hores, a la Sala d’Actes de l’Institut Francesc Tàrrega de Vila-real, i està obert a tot el públic que vullga acudir-hi, així que si volteu per ací ja ho sabeu. No us el podeu perdre.

Jesús Prats, Botifarra, Obrint Pas i Camilo Sesto

Ahir, vam enraonar de la Nova Cançó amb el Jesús Prats, com ja havia anotat en un apunt anterior. I no sols això, sinó que el Jesús ens va dur una part de la seua col·lecció de portades de discos i ens va passar el dvd que van fer arran l'exposició "Cançoníssima" que es va vore a València i Mallorca i que potser rodarà encara més. Vam recordar -i escoltar- velles cançons que no han perdut ni la capacitat d'emocionar-nos ni la vivacitat de les reflexions que encara susciten. Va haver lloc per a la memòria i l'enyor, per a descobrir anècdotes -com la vessant artística de dos historiadors de renom: Alfons Cucó i Manuel Ardit-, però també per plantejar qüestions punyents sobre la desídia i el menyspreu de les autoritats -les actuals del PP però també les precedents del PSPV-PSOE- envers la música en valencià -i no sols la música, és clar- i per a contemplar -amb una certa esperança- com les dificultats i les traves no han impedit que el moviment no s'ature. Un exemple clar en són el Pep Gimeno Botifarra o els Obrint Pas, per citar només dos exemples d'una llarga llista de músics de vàlua que segueixen picant pedra.
També va haver-hi lloc per a discusions. Amables i civilitzades, és clar. Una d'elles sobre si hi hauria al youtube una actuació de Camilo Sesto a TVE cantant -en valencià- el "Som" del Raimon. Jo deia que probablement no. M'equivocava. I ací en teniu la prova.

Demà, la Nova Cançó

Amb el títol “Cançoníssima, 50 anys de Cançó vistos des del País Valencià”, el crític musical i col·leccionista de discos Jesús Prats ens parlarà a Vila-real del fenomen de la Nova Cançó, de la qual, com sabeu, enguany se celebra el 50 aniversari. La cita és demà divendres, 19 de febrer, a les 19 hores, a la sala d'actes de la UNED. I no cal dir que, si us ve de gust, esteu convidats. Aquesta xarrada és la darrera del cicle que l'Associació Cultural Socarrats hem organitzat al voltant dels actes de proclamació del premi Socarrat Major, que va rebre Maria del Mar Bonet fa dues setmanes. I que fem amb la col·laboració de la delegació a Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans. Per anar fent boca, ací teniu una cançó de la nostra Socarrada Major d'enguany.

Amb Joan Carles Girbés, a Vila-real

Ahir, els Socarrats vam acollir Joan Carles Girbés, l'editor de Bromera. L'havíem convidat per parlar-nos del llibre electrònic, en la segona de les conferències que organitzem al voltant del lliurament del premi Socarrat Major, que dissabte passat va rebre la Maria del Mar Bonet. En una presentació molt treballada, Joan Carles va posar sobre la taula la distància que hi ha entre el soroll mediàtic al voltant del llibre electrònic i una realitat on aquesta ferramenta de lectura és encara una excepció. Va parlar-nos dels vaivens que somouen les certeses en aquest àmbit, de la dificultat i al temps de la necessitat de no perdre pas en aquesta cursa que encara no sap ningú on ens conduirà, dels pros i els contres que presenta, ara per ara, l'ús dels lectors electrònics de llibres. I també de la provisionalitat de tots aquests coneixements. Va analitzar la dificultat d'orientar-nos en un futur on cadascú fóra el seu propi editor, va desmuntar-nos alguns prejudicis -com ara que l'edició digital és pràcticament gratuïta, com pensa molta gent- i va desmentir algunes xifres grandiloqüents (de llibres digitalitzats, per exemple). Després, vam continuar enraonant -ja no sols del llibre electrònic- en una sobretaula que potser, si no fóra que a ell li quedaven encara unes hores de cotxe, hauríem allargat encara més.

Un cap de setmana intens

Demà divendres comencem a Vila-real un cap de setmana molt intens. A les 19 hores, a la sala d'actes de la UNED, tindrem una conferència sobre els Gaetà Huguet, dos prohoms castellonencs molt lligats al valencianisme polític, al mecenatge i -en el cas del fill- a la signatura de les Normes a Castelló, l'any 1932. Serà la primera d'un cicle de tres en què també podrem saber més coses del llibre electrònic i de la Nova Cançó. I dissabte, tindrem el privilegi d'acollir Maria del Mar Bonet, a qui lliurarem el premi Socarrat Major 2010. Tot un plaer. Tot un luxe. Serà al restaurant El Molí, a les 21 hores. En parlarem.