Anit, a Castalla

Anit, a Castalla, vaig viure una nit molt especial. Pel premi Enric Valor, és clar, que em van concedir per la novel·la El paradís a les fosques, un premi de prestigi que m'ha fet molt de goig obtenir. Per trepitjar els carrers on va nàixer i va viure el senyor Valor, com el coneixien per ací, una figura enorme de la nostra cultura, a qui no sols admire sinó a qui guarde afecte perquè vaig tenir l'ocasió de conèixer-lo i la seua bonhomia i el seu caràcter humil i afable em van deixar una empremta profunda. Per l'acte, organitzat amb cura i mimant-ne els detalls, davant d'un auditori ple. Però sobretot em va impressionar la resposta de la gent de Castalla, que venia a felicitar-me en allaus, i a fer-se fotos amb mi i a comentar-me què els havia semblat l'acte, i les meues paraules i a dir-me que es llegirien la novel·la. No hi havia estat mai, a Castalla, i em van acollir amb una familiaritat immensa, com si em conegueren de sempre. I, entre totes les anècdotes que s'anaven succeint, vull destacar la figura d'una dona, que es va acostar al moment d'acabar-se l'acte i em va dir que la seua mare havia conegut Enric Valor, que n'havien tingut relació, i que volia mostrar-me una cosa. I va traure una carpeta blava, de gomes, una d'aquelles on abans es guardaven els documents importants, però menuda, molt menuda, i la va obrir i em va mostrar, mentre em deia que estava segura que m'agradaria el que anava a veure, una estampeta antiga, gairebé translúcida, i la va girar del revés i em va assenyalar un nom, escrit en lletres daurades, i em va preguntar, sap què és, açò? I jo, encara atabalat per les emocions de l'acte, no vaig saber reconèixer l'objecte, i ella em va aclarir, sol·lícita, "el recordatori de la primera comunió del senyor Valor". I em va emocionar, no tant trobar-me un objecte antiquíssim, una relíquia, podríem dir, lligat íntimament a la vida del lingüista de Castalla, sinó la generositat d'aquella dona que, abans d'acudir a l'acte, va pensar en mi (tot i que encara no sabia qui era) i va creure que, ja que el premi du el nom d'Enric Valor, potser al guanyador li agradaria veure aquella penyora de l'homenot de Castalla. I va prendre's la molèstia d'agafar la carpeta i presentar-se davant meu i mostrar-me aquell recordatori. Em vaig emocionar, no cal dir-ho.

Dues cares del meu país

Ahir, Unai Siset va viatjar a la Ribera per sumar-se a la celebració dels premis Ciutat d'Alzira, on vam xarrar de moltes coses, vam riure molt, vam menjar bé i vam saludar molts coneguts. Entre ells, em va fer una il·lusió especial compartir una estona amb Iban Llop, el guanyador del premi de poesia a qui feia molts anys que no veia, però a qui no he deixat de llegir.
No sé la gent que seríem: potser 700, com deia algú, potser més. No importa. Unes poques desenes dalt o baix, l'important és que n'hi havia representants institucionals a la vora d'agents econòmics, polítics, animadors culturals, escriptors, etc. I es respirava una normalitat que hauria de ser més habitual del que sol ser costum. Una atmosfera on la convivència semblava possible sense les tergiversacions, la hipocresia i la demagògia que respirem cada dia al País Valencià. Una mostra del país que, pam dalt, pam baix, ens agradaria tindre. Un país on tots col·laboraren amb les iniciatives culturals que es produeixen en la nostra llengua. I aquest país també existeix. Ho vaig poder comprovar anit, a Alzira.
El problema és que, a la vora d'aquest, i sempre manifestant-se amb major estridència, també existeix el país de la corrupció (sobre la que reflexionava amb molt d'encert Xavier Aliaga a l'Avui-El Punt), de les mentides interessades, de les trampes i de les paraules buides. Un país amb unes Corts, on els governants (aplaudits amb entusiasme pels seus diputats), en lloc de debatre sobre els problemes de la gent, en lloc de donar explicacions, insulten. A qui els interpel·la, evidentment. Però també als ciutadans. I fins i tot a la intel·ligència.

Premi Manel Garcia Grau de poesia

Al poc de temps de faltar el poeta i amic Manel Garcia Grau, els col·lectius La Nau i Escola Valenciana de Castelló van moure una iniciativa a la qual es van sumar de manera ràpida la UJI i l'AELC. D'allí va eixir el premi Manel Garcia Grau de poesia que enguany encara la tercera edició, si no vaig errat. Si us ve de gust participar, ací podeu consultar les bases.

Els premis Maig de narracions breus

La gent de l'associació El Guitarró ja fa temps -14 anys amb aquest- que convoquem el premi Maig de narracions breus. Us en deixe les bases, per si us ve de gust participar.

BASES DE LA XIV EDICIO DELS PREMIS MAIG DE NARRATIVA CURTA

1.L’Associació Cultural EL GUITARRÓ, en col·laboració amb el Departament de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real, convoca LA CATORZENA EDICIÓ dels premis MAIG de narrativa curta.

2.Els treballs que es presenten hauran de ser INÈDITS i no podran haver estat guardonats en altres certàmens.

3.Es presentaran per TRIPLICAT i escrits en VALENCIÀ, a doble espai, en DIN-A4 i relligats correctament.

4. En la primera plana del treball haurà de figurar únicament EL LEMA. Caldrà adjuntar-hi un sobre tancat que continga el títol real de l’obra, la identitat de l’autor o autora i el seu domicili i telèfon. A la part exterior del sobre, i a fi d’identificar-lo correctament, haurà de dur escrit el lema emprat a l’obra.

5. Les obres aspirants s’hauran de remetre al DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ LINGÜÍSTICA de l’Ajuntament de Vila-real, plaça Major s/n, 12540 Vila-real. En la part exterior del paquet haurà de figurar ben clarament que s’adrecen als Premis MAIG.

6. El termini d’admissió d’obres aspirants finalitzarà el 23 D'ABRIL DE 2010, dia del Llibre.

7. Podran optar al premi obres de PROSA NARRATIVA de creació estrictament literària i de TEMA LLIURE.

8. L’extensió dels treballs no podrà ser inferior a 3500 CARÀCTERS ni superior a 8000, inclosos espais. Els guanyadors estan obligats a aportar els textos en SUPORT INFORMÀTIC amb antelació al lliurament del premi.

9. S’estableixen DOS PREMIS. Un primer amb una dotació econòmica de 600 EUROS per al guanyador absolut i un segon de 300 EUROS, tots dos patrocinats pel Departament de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real. Els imports esmentats són bruts, a expenses de les retencions fiscals legalment estipulades.

10. La deliberació del jurat se realitzarà de la següent manera: el jurat triarà un grup de finalistes amb qualitat suficient per a optar per al premi. En votacions successives, i per eliminació, s’escollirà el guanyador. Si entre el grup de finalistes hi ha cap treball d’un autor o autora natural o resident a les comarques de Castelló se li concedirà el segon premi. Si no l’hi ha, s’atorgarà a l’obra classificada en segon lloc, sense tenir-ne en compte la procedència. En cap cas tots dos premis podran atorgar-se a la mateixa persona.

11. Als efectes, únicament, de determinar el guanyador del segon premi, i amb posterioritat a la decisió del jurat, l’entitat convocant obrirà les PLIQUES necessàries, d’entre els treballs finalistes, per determinar quin és el primer treball classificat amb procedència de les comarques de Castelló.

12. Els treballs premiats PODRAN SER PUBLICATS de la forma que l’entitat convocant considere oportuna i, en tot cas, a la pàgina web d’aquesta (www.vila-real.com/guitarro). Amb el temps, l’entitat convocant podrà decidir-ne també la publicació, d’un o més treballs premiats, en un volum conjunt o de la manera que considere més adequada.

12. El veredicte del jurat serà INAPEL·LABLE i es farà públic al MES DE MAIG en un acte al llarg del qual es lliurarà també el premi. SERÀ OBLIGATÒRIA LA PRESÈNCIA de cadascun dels autors o autores guardonats, entenent-se, si algun d’ells no assisteix, que renuncia al premi. Els premis no podran ser compartits ni tampoc s’admetrà la concessió d’accèssits.

13. L’entitat convocant es reserva tots els drets sobre els treballs guardonats i els premis seran atorgats en concepte de DRETS D'AUTOR. Els autors o autores conservaran la propietat intel·lectual de l’obra guardonada.

14. L’entitat convocant podrà requerir dels guanyadors la DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA per tal d’acreditar que la seua participació s’ajusta a les bases.

15. L’entitat convocant NO S'OBLIGA A RETORNAR ELS TREBALLS no premiats, els quals podran ser retirats al Departament de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real a partir dels trenta dies següents a la data d’atorgament i fins al 30 de juny. De la mateixa manera, tampoc s’obliga a mantenir correspondència de cap mena amb els concursants.

16. El sol fet de concórrer a aquests premis implica la TOTAL ACCEPTACIÓ de les bases.

Més efecte Baixauli?

Jo diria que no. Que el Marc Pallarés -el fill de l'escriptor i amic Vicent Pallarés- ha guanyat per mèrits propis (i no empès per la força de cap onada mediàtica) el premi Fiter i Rossell de novel·la que es lliurava anit al Principat d'Andorra (vegeu-ho ací) i de l'edició del qual s'encarrega Columna. Siga com siga, el seu cas serveix per constatar que els escriptors valencians (ell n'és, malgrat algunes cròniques andorranes) segueixen demostrant la seua qualitat. Altra cosa és que el públic (i certes editorials) se n'adone, que és del que hauríem de parlar quan parlem d'efecte Baixauli.
En tot cas, jo em quede amb una dada: tot i que no ens manquen poetes joves, no anem sobrats de nous narradors, així que la irrupció de Marc Pallarés és, efectes a banda, una bona, molt bona notícia.