Ficció?

Dissabte, vam anar a l'Auditori de Vila-real per veure Ficció, l'obra d'Albena Teatre que han escrit a quatre mans Carles Alberola i l'amic Pasqual Alapont i que fa poc de temps que roda pel món. És un llarg monòleg -prop de dues hores- que descansa en exclusiva sobre els muscles d'Alberola, i això és el primer que em va impressionar: la capacitat de l'actor d'Alzira per mantenir viva l'atenció de l'espectador, per fer-lo riure sense parar i per implicar-lo en l'obra sense més recursos que la seua presència, la seua veu i els seus gestos. Perquè, i aquest és el segon aspecte que em va interessar força, la peça difumina completament els límits entre allò que succeeix a dalt de l'escenari i la vida real (fins al punt que no hi ha més escenografia que un cartell, un faristol i les llums). Ja des del principi, Alberola va comentar que aquell dia -l'1 de març- celebraven l'aniversari -vint anys justos- de l'estrena de la companyia (precisament amb una obra del tàndem Alapont-Alberola) i, a partir d'ací, sense solució de continuïtat, sense travessar cap ratlla que ens indicara que entrem al món de la ficció, es va endinsar -ens va endinsar- en la història, un llarg monòleg farcit d'anècdotes divertidíssimes que és una mena de repàs de la vida del personatge en relació amb el cinema. Cal dir, a més, que Alberola fa paròdia de si mateix, o si més no, de la imatge que potser ha representat més vegades o, en tot cas, la que més recorda la gent: la d'un individu de poca espenta a qui les coses no li acostumen a eixir bé i que no té cap d'èxit amb les dones. Un paper que, segons ell mateix explica a Ficció, un oncle del personatge li recriminava que havia representat massa vegades: sempre, per ser exactes. Doncs bé, sense deixar de representar-lo una vegada més, Alberola és capaç d'utilitzar tots els seus recursos per fer-nos còmplices de nou. Com si fóra la primera vegada. O siga que ja ho sabeu: si teniu Ficció a tir, no la deixeu passar. Val realment la pena.

La mordassa

Ja fa dies que volia penjar aquest vídeo. És el tràiler de "La mordassa", un espectacle teatral basat en el llibre de poemes del mateix títol de Manel Garcia Grau. L'han fet possible Valentí Pinyot (direcció artística), Juanjo Carratalà (direcció musical) i Sergi Mo (interpretació) i vaig tenir ocasió de veure'l a l'Auditori de Vila-real fa un parell de setmanes. Em va impressionar. Tenia molta curiositat per esbrinar com havien fet el pas d'un llibre de poemes a una representació teatral sense deixar-se pel camí ni la contundència del missatge de Manel, ni el ritme que ha de sustentar una obra de teatre; per com farien per convertir en imatges el nucli i les arestes d'un llibre contundent i reivindicatiu, per mantenir l'atenció dels espectadors sense trama, sense personatges, sense més bagatge que els versos. I vaig quedar, com dic, impressionat. Per la rotunditat visual que han sabut donar-li a l'obra, amb un joc de llums poderós i uns efectes estudiats i eficaços; per la interpretació de Sergi Mo, que omple l'escenari amb una gestualitat natural i una declamació convincent i creïble; per la música, que suma  valors al poemari i acompanya i eleva els versos; pel fil conductor, subtil, però suficient, que han sabut trobar en els versos del poeta; pel crescendo que són capaços de generar i que culmina amb aquell fragment de "La mordassa" en què Manel negava de manera reiterada totes les perversions, totes les mancances, totes les vergonyes que ens roseguen la dignitat. Si teniu ocasió de veure-la, no us la perdeu.

Xavi Castillo a Vila-real

Aquesta nit, a l'Auditori de Vila-real, tindrem a Xavi Castillo representant el seu "Especial", una actuació que hem promogut la gent de l'Associació Cultural Socarrats i que, si aquest fóra un país minímament democràtic, ja faria temps que hauríem gaudit. Perquè la idea va sorgir ja fa més d'un any, quan preparàvem els actes de lliurament del Socarrat Major que vam atorgar a la gent de la Societat Coral El Micalet de València. Vam demanar l'Auditori de Vila-real als anteriors responsables -abans de les eleccions governava el Partit Popular, a Vila-real- i, sense explicar-nos la raó (ço és que apliquen una censura implacable a Xavi Castillo), els el van negar de manera sistemàtica, ara amb una excusa, ara amb una altra. Ha hagut de canviar el govern municipal a Vila-real (ara format per PSOE, Bloc, Iniciativa i Esquerra Unida) per a què el que és un dret ciutadà -la llibertat d'expressió- siga possible. Em ve al cap tot açò perquè ahir escoltava unes declaracions d'Esteban González Pons denunciant manipulació informativa a Televisió Espanyola. González Pons i el PP denunciant manipulacions informatives, ja veus. D'això, precisament, parla Xavi Castillo al video de sota.



Xavi Castillo. La dimissió de Camps from 15M Paiporta on Vimeo.