dijous, 2 d’abril del 2009

Pare de quatre fills

Plovisquejava una mica, poca cosa, però. Com a l'inici de la novel·la. I Pep Castellano, que és un dels comunicadors més divertits i amens que conec, i amb més ofici, m'havia suggerit que calia un cert atrezzo per a presentar al músic. Així que hem disposat una funda de violí i un cartell on es podia llegir: sóc pare de quatre fills que tenen gana i no tinc què donar-los, per favor, ajuden-me. I més enllà una caixa de puros amb unes poques monedes. Tot tret de "El músic del bulevard Rossini", que presentàvem a Babel, la llibreria de Castelló que sempre ens acull amb tanta hospitalitat. A més, hem fet sonar la "Petita serenata nocturna" de Mozart, amb la qual el protagonista, Tadeusz, comença la seua peripècia musical, i la "Campanella", de Paganini (que us enllace a sota), tan lligada a la seua història d'amor amb Krystyna. I, ja ben amarats de l'ambient de la novel·la, hem encetat un diàleg que, almenys a mi, m'ha semblat ben enginyòs. Bé, abans Pep ha fet un recordatori que m'ha agradat, perquè avui fa vuitanta anys que havia acabat la Guerra Civil i començat "una altra cosa". Després, ha parlat de les olors que desprén el llibre i del gust que fa i del tacte que té. I de la vista i de l'ànima i de la història d'amor i de quin narrador ens la conta. I ha explicat un conte sufí i ha llegit fragments de la novel·la. I jo, que també he hagut de parlar, és clar, m'hauria quedat callat escoltant-lo.
Com ja vaig dir fa uns dies, no sé quin futur li espera al músic. En tot cas, si no té sort, no serà perquè no ha nascut molt ben acompanyat.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ha estat un plaer llegir el teu llibre, ja t'ho vaig dir ahir, em sento afortunada perque, no se quì va dir, que despres de llegir un bon llibre, el que mes li agradaria fer,és, parlar amb l'autor per a comunicar-li lo be que s'ho havia pasat, i jo ho vaig poder fer, a mes a mes, de gaudir de la vostra presentació.
Canto

Anònim ha dit...

És molt bonic el que dius. Per a mi ha estat un plaer fer de padrí en el bateig del Músic. Una gran Història, així, amb majúscula.
Pep

http://alonsocatala.blogspot.com/ ha dit...

Avui he començat la lectura del llibre.
Quan l'acabe ja et diré a través d'un article al meu blog que m'ha paregut.
Tot un detall per part teua dedicar-li la novel·la a la memòria de dues grans persones com foren Marçà i Garcia i Grau.

Premis Maig Memorial Pasqual Batalla ha dit...

Gràcies, Canto; gràcies, Pep. Ha estat un privilegi comptar amb la vostra complicitat. Com a lectors i sobretot com a amics.
Quant al que diu Manel, eren dos bons amics i dos mestres, el Manel Garcia Grau i el Tico Marçà, que ens van ensenyar, a un bon grapat de gent, quin és el valor de l'amistat. Dedicar-los aquest llibre era el mínim que podia fer.

TONI PITARCH ha dit...

Vaig ser a la presentació de Vila-real (Ausià), però no vaig poder anar-hi dijous a Castelló (Babel). No obstant, m'ha contat alguna cosa l'amic Vicent Pallarés de l'enginy de Pep Castellano i de l'originalitat-emotivitat d'aquesta darrera presentació.
Només em resta llegir la teua novel·la quan "El professor d'Història" (de Mira) em deixe escoltar "El músic...".
Per acabar, simplement, puntualitzar una errada cronològica al teu post: no fa 80, sinó 70 anys del final de la guerra civil... Açò, encara te dignifica més, Vicent, perquè sabem que ets humà, malgrat les teues qualitats extraordinàries com a persona, com a Llicenciat en Història i com a gran escriptor.
Enhorabona!

Vicent Pallarés ha dit...

Si no vaig errat, que no m'estranyaria gens, un tal Borges va dir que estava més satisfet dels llibres que havia llegit que no dels que havia escrit (o alguna cosa semblant). Doncs a mi també em passa el mateix, tot i que en el meu cas encara està més justificat que en el seu. I un dels principals responsables d'això és Vicent Usó. Gràcies per les moltes hores de bona lectura que ens ofereixes, Vicent.
I el Pep, no cal dir-ho, un presentador genial. A més de bon escriptor, és clar.