Fa un temps, vaig penjar el video d'una de les cançons més commovedores que mai he escoltat. Ara, que se n'ha anat, vull deixar constància de la meua admiració pel caràcter transgressor, la passió per l'art i la profunda capacitat d'innovació del mestre Enrique Morente.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enrique morente. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enrique morente. Mostrar tots els missatges
dijous, 16 de desembre del 2010
divendres, 19 de març del 2010
Morente, Zambrano i dues amants lesbianes
"El agua ensimismada
¿piensa o sueña?
El árbol que se inclina buscando sus raíces,
el horizonte,
ese fuego intocado,
¿se piensan o se sueñan?
El mármol fue ave alguna vez;
el oro, llama;
el cristal, aire o lágrima.
¿Lloran su perdido aliento?
¿Acaso son memoria de sí mismos
y detenidos se contemplan ya para siempre?
Si tú te miras, ¿qué queda?".
A partir d'aquest poema de María Zambrano, Enrique Morente va compondre "Generalife", un dels talls del disc "Morente sueña la Alhambra". Una peça sobre l'amor clandestí entre dues dones. Una cançó sensual i potent. Senzillament commovedora.
¿piensa o sueña?
El árbol que se inclina buscando sus raíces,
el horizonte,
ese fuego intocado,
¿se piensan o se sueñan?
El mármol fue ave alguna vez;
el oro, llama;
el cristal, aire o lágrima.
¿Lloran su perdido aliento?
¿Acaso son memoria de sí mismos
y detenidos se contemplan ya para siempre?
Si tú te miras, ¿qué queda?".
A partir d'aquest poema de María Zambrano, Enrique Morente va compondre "Generalife", un dels talls del disc "Morente sueña la Alhambra". Una peça sobre l'amor clandestí entre dues dones. Una cançó sensual i potent. Senzillament commovedora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)