"El agua ensimismada
¿piensa o sueña?
El árbol que se inclina buscando sus raíces,
el horizonte,
ese fuego intocado,
¿se piensan o se sueñan?
El mármol fue ave alguna vez;
el oro, llama;
el cristal, aire o lágrima.
¿Lloran su perdido aliento?
¿Acaso son memoria de sí mismos
y detenidos se contemplan ya para siempre?
Si tú te miras, ¿qué queda?".
A partir d'aquest poema de María Zambrano, Enrique Morente va compondre "Generalife", un dels talls del disc "Morente sueña la Alhambra". Una peça sobre l'amor clandestí entre dues dones. Una cançó sensual i potent. Senzillament commovedora.
3 comentaris:
Gràcies per la joia, Vicent. Deixa'm recomanar-te (encara que segur que el coneixes) "Desglaç", el disc que Miguel Poveda va enregistrar musicant poemes de poetes catalans. La meua cançó preferida és ªA mos escatadors" d'en Jacint Verdaguer, que llastimosament no hi és al Youtube. Ací tens un altre tast: http://www.youtube.com/watch?v=dKe_vx1VWZs
Una abraçada.
Explicava el Poveda que en un moment de dubtes sobre el "Desglaç" li va demanar consell al Morente. I el mestre li va respondre: És que si no lo haces tu lo haré yo".
Grans el Morente i la Zambrano!
M'han fet somniar en aquell dia passat pintant una Alhambra... buida! Parlo d'anys...
Publica un comentari a l'entrada