dilluns, 22 de març de 2010

Xenofont i els 10.000

Podríem dir que és un clàssic, però també un llibre d'aventures. I no faltaríem a la veritat. “L'expedició dels deu mil” (o “Anàbasi”, en grec) va ser escrita per Xenofont en el segle IV a. C. però conserva la vivacitat i la frescor de les millors narracions d'aventures. Alpha i Ed. 62 n'han publicat la versió de Francesc J. Cuartero dins la “Biblioteca Grècia i Roma de la Bernat Metge”, que van estrenar fa poc.
Xenofont era fill d'una família benestant d'Atenes i va tractar Sòcrates, sobre qui va escriure, com Plató, una “Defensa”, arran la condemna a mort del filòsof. Va ser un escriptor prolífic i, des del nostre punt de vista, enormement afortunat, ja que s'han salvat tots els textos seus de què tenim notícia. I que inclouen narracions de caràcter històric, obres filosòfiques i tractats de tipus tècnic. Va lluitar contra la insurrecció democràtica de finals del segle V a. C. i va exiliar-se arran la derrota que van patir els seus partidaris. Aleshores, va acceptar la proposta d'un amic beoci, Proxen, d'enrolar-se com a soldat mercenari al servei de les ambicions de Ciros el Jove, un dels fills del rei persa Darios, que volia prendre el tro al seu germà Artaxerxes. A la crida del jove aspirant a rei van acudir deu mil mercenaris grecs, que van moure de Sardes, una ciutat de l'interior de Lídia, cap al centre de l'imperi Persa. Però l'exèrcit rebel, després d'una llarga marxa, és derrotat a la batalla de Cunaxa, l'any 401 a. C. O, si més no, qui mor és el príncep sediciós Ciros, perquè, segons explica Xenofont, els grecs havien triomfat sobre les tropes reials. Siga com siga, la raó que els havia conduït fins a l'interior de Pèrsia ja no té sentit i el que cal és tornar a Grècia. Però no els serà fàcil. Es troben enmig d'un país hostil i que els resulta desconegut i són molta gent, tant per a moure's com per a alimentar-se. Per si faltava res, els generals de l'exèrcit grec cauen en una trampa que els para l'enviat del rei, Tissafernes, i són assassinats. Aleshores, són Xenofont i altres oficials de rang secundari els que es fan càrrec de dirigir la tropa a través dels actuals Kurdistan, Armènia i la costa nord de Turquia, que dóna a la mar Negra. Un trajecte ple de dificultats -escaramusses bèl·liques, neu i fred, fam, muntanyes inexpugnables, traïcions...- que els grecs enfrontaran junts, conscients que, si no resten units, no tenen cap possibilitat de tornar estalvis a casa. “Els deu mil” explica aquest immens viatge d'un any i tres mesos i ho fa amb una agilitat narrativa enorme, per un narrador que, tot i expressar-se en tercera persona, deixa ben clara la intenció del text de glossar, per damunt de cap altra consideració, els mèrits del seu autor.
Publica un comentari a l'entrada