20.000 persones i una reflexió

Ahir, a Vila-real, Escola Valenciana va reunir 20.000 persones (i personetes) a la Festa per la Llengua 2010, el punt de partida de les Trobades d'Escoles en Valencià que s'estendran per la geografia valenciana les pròximes setmanes. L'oratge -després de fer-nos patir una mica- ens va acompanyar i la jornada va poder celebrar-se sota un sol esplèndid. Massa i tot per a qui havia de romandre a peu de parada. Vam poder saludar molta gent, vam dibuixar, vam plantar un brot de romer, vam escriure un conte amb l'ajut d'un dau, vam comprar llibres i vam constatar una vegada més la força i l'empenta de la societat civil. Aquesta que a voltes sembla adormida però que, quan se li sap encomanar vitalitat, respon com ha de respondre. Una afirmació que s'ajusta al lema que Escola Valenciana ha triat enguany ("Tu tens la clau") per agrair l'esforç de tanta gent que s'ha implicat en les trobades any rere any, però també per fer-nos saber que res no passarà si nosaltres no volem que passe. Ho explicava l'altre dia el seu president, Diego Gómez: el País Valencià viu temps foscos, venia a dir, de dèficit cultural i, fins i tot, de llibertat d'expressió i, a més, de manca de sensibilitat per l'ensenyament en català per part de les institucions públiques. Per això, Escola Valenciana oferia ahir -parafrasejant Estellés- la clau de la llibertat, que obri tots els panys del futur.
De fet, entre les converses, n'hi havia de manera recurrent aquest tema: la precària situació del país i la dificultat de traslladar aquesta energia a l'àmbit polític, una reflexió que no és nova i que s'han de fer els partits de l'oposició a les Corts Valencianes, però no únicament ells. Precisament, unes hores abans, es presentava a la porta del parlament valencià "En moviment", la plataforma que vol aglutinar tantes forces disperses i canalitzar-les per fer possible un País Valencià més digne, més plural, més democràtic. Una iniciativa que tot just acaba d'arrancar i que ja sembla que ha posat nerviós més d'un partit, més d'un diputat d'aquells instal·lats en la inèrcia improductiva, paralitzant, en què han caigut tants polítics. Un senyal més que la plataforma ha encertat en el diagnòstic i que pot ser un revulsiu imprescindible. Un indici que hauria de fer pensar a les cúpules dels partits valencians d'oposició que ha arribat l'hora de plantejar-se a fons certes coses. La primera, posar al país per davant dels interessos particulars. I que, per a aconseguir-ho, cal desfer-se de certes excrescències pernicioses, de certes rutines i de certs privilegis adquirits, potser també de certes cares, i actuar amb sinceritat i convicció, amb generositat i capacitat de sacrifici. Que cal sobretot connectar amb els moviments socials, amb les associacions, amb la bona gent que es mou i treballa per un país que cada volta ens costa més de reconèixer. Aquest, i no cap altre, és el camí. Ja veurem si són (som) capaços d'entendre-ho.