
La "Poesia eròtica" de Publi Ovidi Nasó és un dels dos títols escollits per inaugurar la série (al costat de les "Tragèdies tebanes" de Sòfocles). Ovidi, de fet, va ser un dels poetes més importants del seu temps. I juntament amb Virgili i Horaci, un dels principals de la literatura llatina. Tant és així que la seua influència es pot rastrejar sense dificultat al llarg de la literatura europea de qualsevol època. De la seua biografia, destaca sobretot l'exili que va patir, per ordre d'August, per causes desconegudes, tot i que no es pot descartar que hi tinguera a vore la publicació de "Art amatòria", el poema didàctic que oferia consells en matèria amorosa tant als homes com a les dones i que forma part de la "Poesia eròtica" que ara es publica. Un treball que, amb les "Metamorfosis", constitueix l'obra més important d'Ovidi. "Art amatòria" és un llibre escrit amb un esmolat to humorístic, que, més enllà dels consells, no es priva de criticar la societat del seu temps. I que, per unes coses o altres, fou considerat amoral pels sectors dominats de la societat romana, la qual cosa no va impedir la seua acceptació per les classes populars, que el van convertir en un llibre molt divulgat.
La "Poesia eròtica" inclou dues peces més: els "Amors" és un recull de poemes (que, com en els altres casos, estan traduïts en prosa) adreçats a Corinna, la seua amant, on Ovidi parla, barrejant diferents registres, de les diverses circumstàncies de l'amor carnal. Finalment, els "Remeis" són l'antitesi dels dos textos anteriors. És un llibre adreçat de manera preferent als joves amants, als quals instrueix sobre els efectes perniciosos de la idealització de l'estimada i els suggereix diferents estratègies per superar la desesperació que provoca el despit o el desamor.
La "Poesia eròtica" d'Ovidi i les "Tragèdies tebanes" de Sòfocles (que inclou "Èdip rei", "Antígona", "Èdip a Colonos") estan disponibles des de primers de setembre. Després, a raó d'un volum cada dos mesos, s'hi incorporaran a la "Biblioteca Grècia i Roma" Xenofont ("Els deu mil"), Suetoni ("Vides de Calígula, Claudi i Neró"), Aristòfanes ("Quatre comèdies"), Cèsar ("Guerra de les Gal·lies. Comentaris de la Guerra Civil"), Plató ("El convit. Fedó"), Plaute ("Cinc comèdies"), Plutarc ("Vides paral·leles") o Sèneca ("Lletres a Lucili").
Article publicat al suplement Cuadernos del diari Mediterráneo (11/10/09)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada