Qui és Clarisse?

Ray Bradbury, en la línia d'Aldous Huxley o de Georges Orwell, ens presenta a la novel·la "Farenheit 451" una societat controlada per un poder omnímod, que -seguint la màxima romana panem et circensis- intenta evitar que els ciutadans tinguen pensaments propis. Així, unes televisions enormes entretenen -i domestiquen- la gent. Els llibres estan prohibits. I el cos de bombers és l'órgan repressor que controla que ningú tinga la temptació de conservar-los. Montag, el protagonista de la novel·la, és un bomber que du una vida com la de tants: va i ve de la feina a casa i de la casa a la feina sense preguntar-se el perquè de les coses. A casa, la dona passa les hores pendent de la pantalla, sense fer-li cas, ni a ell ni a ningú. Un dia, mentre passeja, Montag troba Clarisse, una jove que pertany a una família mal vista, una jove que, contra el que determinen les normes oficials, no viu obnubilada per la televisió i que fins i tot es planteja d'anar més enllà del que les autoritats consideren convenient. La jove obre la ment del bomber, li parla de l'existència dels llibres i fa nàixer la inquietud a dins de la ment de Montag. A mesura que avance l'acció, anirem esbrinant que, en la perifèria del sistema, una organització de resistents lluita, a través de la memorització de textos, contra la destrucció del saber humà que propicien les autoritats. Cada resistent -i aquesta és una de les idees més originals de la novel·la- es converteix, per la via d'aprendre'l de memòria, en un llibre ambulant. Clarisse només apareix en la primera part de la novel·la i encarna no sols el detonant narratiu de la conversió de Montag, sinó sobretot el poder dels llibres com a generadors de reflexió i, per tant, de consciència, de capacitat crítica. De lucidesa. Clarisse, com dic, desapareix aviat, però aleshores Montag ja està infectat d'aquesta curiositat que el poder percep tan nociva: el desig de conèixer. I és per això que decidirà seguir-ne les petjades que n'han romàs. El rastre de Clarisse, en definitiva.