dimarts, 14 d’octubre de 2008

Un club amb les portes obertes

Clarisse, potser no t'he contat que demà per la vesprada, a Vila-real, el meu poble, es reunirà de nou el Club de Lectura que promou l'Associació Cultural Socarrats. El club va nàixer a finals de 2006, al recer del Casal Jaume I de Vila-real. La idea no era nova, és clar. Ben al contrari, caldria inserir-la en l’ampli ventall de noves propostes que ha propiciat l’auge recent de l’oci cultural. De fet, a poc que proveu de buscar-los a internet us n'adonareu que n'hi ha més, molts més, del que sembla: a certes universitats, a les biblioteques públiques, a internet o sota el patrocini de diferents fundacions. El nostre naixia amb un paraigua més modest, en aparença: un grup de gent interessada a posar en comú l’experiència lectora i prou. Però també amb un aval extraordinari: la il·lusió. Així, doncs, escollírem una obra, marcàrem una data al calendari i ens posàrem en marxa. I, ràpidament, ens adonàrem que l’havíem encertada.
Des d’aleshores, el Club de Lectura de Socarrats ha reunit un nombre sempre creixent de persones, reclamats sovint pel boca-orella, tot i que els mitjans de comunicació sempre ens han dispensat un tracte generós. Els participants, com he dit, són una colla de gent interessada a posar en comú la seua experiència lectora. Perquè res més –ni tampoc menys- que això és un club de lectura: un lloc de reunió on poder posar en comú una experiència tan solitària –d’entrada- com la de llegir un llibre, un espai en el qual la literatura esdevé la protagonista i una novel·la fa de reclam per dialogar, parlar, conèixer els punts de vista d'altres lectors i poder aprofundir, així, en els mecanismes de la narrativa. De la literatura. Sembla poc. Però no ho és en absolut. I, si en dubteu, proveu a acostar-vos al que tingueu més a mà. Comproveu-ho en directe. I ja em direu.
La dinàmica és senzilla: es tria un llibre i es posa una data per a trobar-se. Així de simple. No cal dir que, en general, es tracta de reunions escassament burocratitzades, on pot acudir tothom que vulga, siga o no soci, sense necessitat d’inscripcions ni formalismes. Sense haver de donar compte, ni tan sols, de si s’ha acabat de llegir o no el llibre. No hi ha altre compromís que una certa voluntat de dialogar. Cap més requisit que l’impuls de voler compartir una experiència privada com la lectura.
En aquest temps, al Club de Lectura de Socarrats hem comentat novel·les de tota mena, des de clàssics catalans com "La plaça del Diamant" o "Pedra de tartera" a prestigiosos escriptors actuals de casa nostra (Eduard Márquez, "La decisió de Brandes"), des d’autors de culte (José Saramago, "Assaig sobre la ceguesa") a clàssics (Robert Louis Stevenson, "L’illa del tresor") o novel·la negra (Donna Leon, "Cristall enverinat"). I, a més, hem tingut l’ocasió de dialogar amb certs autors. Amb el patrocini de la Institució de les Lletres Catalanes, hem convidat a visitar-nos autors com Ramon Guillem, Francesc Bayarri, Esperança Camps, Vicent Pallarés o Alfons Cervera. Escriptors de tarannàs i formes de treballar diferents que ens han mostrat com de plurals –sense deixar per això de ser fecunds- són els camins de la literatura. De cara a la present temporada, ja tenim concertades dues visites de luxe. El mes vinent, la de Joan Francesc Mira; i, a l’hivern, la de Jaume Cabré. Demà, com us deia, ens tornem a reunir després de la pausa de l'estiu. I hem escollit un títol que, a poc a poc, ha anat fent forat: "Tännod, el lloc del crim", de l’alemanya Andrea Maria Schenkel, del qual us en parlaré un dia d'aquests. Si us ve de gust, ja ho sabeu: les portes del Club de Lectura -el nostre o el que tingueu més a mà- estan sempre obertes.
Publica un comentari a l'entrada