dimecres, 24 de juny de 2009

Joan Pla retrata les conseqüències del botellot

En els darrers anys, Joan Pla (Artana, 1942) ens ha acostumat a novel·les que s’ocupen de qüestions destacades de la problemàtica adolescent. A “Pou sense fons on the rocks” (Baula Edelvives), la seua última obra, Pla aborda les conseqüències que es deriven de les reunions nocturnes de joves on la primera premissa és beure alcohol, conegudes com a botellot. Una volta més, els protagonistes són joves que estudien a un institut i que els caps de setmana s’apleguen a una plaça per beure fins caure a terra. L’acció se centra en un jove eixelebrat, Manel, que sublima la seua timidesa a base de beure sense fre. Una nit d’aquestes, quan torna a casa a dalt de la seua moto (tot i la ingent quantitat d’alcohol que ha ingerit), coincideix amb un amic seu que es troba en idèntiques condicions i decideix pujar-lo. Una volta els dos a dalt, circulen pels carrers de la ciutat sense parar esment a res, fent tota mena d’excessos. I, com era de preveure, tenen un accident, a conseqüència del qual morirà l’amic de Manel. Però aquest no té prou esma per avisar les autoritats i decideix fugir. Tanmateix, a l’asfalt quedaran els rastres de la pintura de la xapa del vehicle i les restes d’oli que serviran a la policia per aclarir els fets.Tampoc no falta l’amor, en “Pou sense fons on the rocks”. Així, Manel està enamorat de Paola, una jove amb un pare alcohòlic que rebutja la tendència malaltissa de Manel tot i que també està coladeta per ell. De fet, és aquesta actitud una mica esquerpa d’ella, unida a la falta de decisió de Manel, que el porten una vegada i una altra a cometre excessos amb l’alcohol. Així, doncs, els problemes de Manel amb la justícia i la deriva de la seua relació amb Paola seran els dos eixos sobre els quals gira l’acció durant bona part d’una obra que, de manera directa, retrata les funestes conseqüències del consum irresponsable d’alcohol per part dels joves.

Cartografia del desig

Es podria dir, en termes generals, que Miquel Bezares (Llucmajor, 1968) explora a “Terminal B” (Moll), el seu últim llibre de contes, les diferents possibilitats del desig sexual. Un desig inesperat, que irromp de sobte després de l’accident d’un ultralleuger; un desig antic, que torna a presentar-se, també de forma inesperada, quan un hidroavió aterra a un poblet perdut; el desig que, quan es concreta, no acompleix les expectatives, que narra al relat que protagonitzen dos companys de treball; el desig quasi sobrenatural que sent una banyista per un nadador embolicat d’algues. Una geografia del desig darrere de la qual descobrim les múltiples arestes de la condició humana, de manera que, en el fons, el que fa Bezares és prendre’n una part (ben significativa, si es vol) i, explorant-la, indagant-ne en els diferents matisos que presenta, intentar una cartografia més ampla, que abaste el tot. “Terminal B” és un llibre de contes amb la tensió suficient per collar-nos des de les primeres línies, de vegades resolts de manera contundent i d’altres amb portes que s’obren i que ens inviten a decidir per quina ens va millor endinsar-nos.Amb una sòlida carrera com a poeta (va començar de ben jove, en 1987, amb “Cos de calitja”), assentada sobre títols com “Versllum” o “El convers”, i també com a narrador (“Quan els avions cauen”), amb “Terminal B” confirma que es tracta d’una de les veus més interessants que, des de les illes, han sabut fer-se un lloc en el panorama literari actual.
Publica un comentari a l'entrada