Supose que, a tots els que us agrada la lectura, heu sentit ràbia -dolor, fins i tot- quan veieu acostar-se, inexorablement, el final d'un llibre que us encisa. A mi -que cada volta em passa menys- em va passar l'altre dia. Vaig començar-lo amb ganes: m'atreia l'autor, Thomas Bernhard, de qui feia anys que no llegia res. Vaig començar-lo una mica distret, ja se sap, les cabòries que, de tant en tant, et ronden pel cervell i no et deixen parar l'atenció que mereixen les coses importants. Així que les primeres pàgines em van sobrevolar una mica, com si diguérem. Però lentament, l'espiral inexorable del text em va anar absorbent més i més, fins fer-me girar al compàs d'una prosa incissiva i hipnòtica, descarnada i poètica, que em guiava en un descens implacable cap a les evidències més crues, aquelles que sovint disfressem per evitar de vore. El llibre a penes té 120 pàgines, així que vaig imposar-me de racionar-lo, com si fóra un lícor preuadíssim o, millor encara, una placa de xocolata d'aquestes d'un tant per cent de cacau elevadíssim. Em va durar tres dies, amb tot. Només tres dies. I, en acabar-lo, vaig sentir una ràbia que feia temps que no sentia. El llibre, per cert, es diu "El soterrani" i és la segona part de la pentalogia de memòries que va escriure Bernhard. L'ha editat la impagable Edicions del Salobre. I ahir de matí, vaig encomanar-ne el llibre que el precedeix -"L'origen", que també han editat la bona gent del Port de Pollença. En seguirem parlant, en aquest bloc.
dijous, 25 de juny del 2009
El soterrani de Bernhard
Supose que, a tots els que us agrada la lectura, heu sentit ràbia -dolor, fins i tot- quan veieu acostar-se, inexorablement, el final d'un llibre que us encisa. A mi -que cada volta em passa menys- em va passar l'altre dia. Vaig començar-lo amb ganes: m'atreia l'autor, Thomas Bernhard, de qui feia anys que no llegia res. Vaig començar-lo una mica distret, ja se sap, les cabòries que, de tant en tant, et ronden pel cervell i no et deixen parar l'atenció que mereixen les coses importants. Així que les primeres pàgines em van sobrevolar una mica, com si diguérem. Però lentament, l'espiral inexorable del text em va anar absorbent més i més, fins fer-me girar al compàs d'una prosa incissiva i hipnòtica, descarnada i poètica, que em guiava en un descens implacable cap a les evidències més crues, aquelles que sovint disfressem per evitar de vore. El llibre a penes té 120 pàgines, així que vaig imposar-me de racionar-lo, com si fóra un lícor preuadíssim o, millor encara, una placa de xocolata d'aquestes d'un tant per cent de cacau elevadíssim. Em va durar tres dies, amb tot. Només tres dies. I, en acabar-lo, vaig sentir una ràbia que feia temps que no sentia. El llibre, per cert, es diu "El soterrani" i és la segona part de la pentalogia de memòries que va escriure Bernhard. L'ha editat la impagable Edicions del Salobre. I ahir de matí, vaig encomanar-ne el llibre que el precedeix -"L'origen", que també han editat la bona gent del Port de Pollença. En seguirem parlant, en aquest bloc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El senyor Herralde, a la nova col·lecció "Otra vuelta de tuerca", acaba de reeditar els 5 títols en un mateix volum i sols per 21.50 euros. La traducció és de Miguel Sáenz, qui ja va traduir "Extinción" a Alfaguara.
Aquest és el cas: pel preu dels dos Salobre - i els tres que queden encara no tenen data de sortida- hom té la pentalogia per Anagrama. Si és per raons lingüístiques, ambdues traduccions són força correctes. Si és per raons econòmiques i d'impaciència, l'opció és evident.
Joan Solà té raó...
Impagable la sèrie "biogràfica" de l'imitador de veus Bernhard. La vaig llegir en castellà i ara aprofitaré per a rellegir-la en català, és a dir, per a llegir, literalment, un altre llibre.Una ocasió perfecta de (re)llegir Bernhard. No us perdeu tampoc El malaguanyat, la magnífica Trasbals o la grandíssima Correcció, per no parlar de la gran culminació d'Extinció. I si us agrada Bernhard, llegiu algú que tot i ser molt diferent, té forts lligams estilístics: Sebald, sobretot Els emigrats, Austerlitz (meravellosament traduïdes al català per Anna Soler Horta) o El paseante solitario, un breu text sobre Robert Walser que eleva el gènere de l'assaig a les belles arts. Resulta increïble que Edicions 62, que té els drets de Sebald al català, només n'haja publicat dos llibres.
Publica un comentari a l'entrada