dilluns, 20 d’octubre de 2008

El sant bevedor

No sé si saps, estimada Clarisse, que la narrativa de ficció de l’escriptor austro-hongarés Joseph Roth (1894-1939) compta, en català, amb una representació prou digna que, tanmateix, potser caldria completar amb la incorporació d’algun títol que reculla el seu treball com a periodista: les cròniques que va escriure sobre la República de Weimar dels anys 20 -que estic llegint ara mateix en castellà (Crónicas berlinesas, Ed. Minúscula)- o la naixent societat soviètica, per exemple. Mentrestant arriben, podem felicitar-nos de l’aparició de dos nous títols: fa uns mesos, Proa va editar "La marxa Radetzky", una de les obres més emblemàtiques de Roth, segons la crítica. Ara, Viena trau una nova edició (n’hi havia una d’exhaurida d’Edicions 62) de la novel·la curta "La llegenda del sant bevedor". Aquesta no és, segurament, la seua obra més important, tot i que potser sí la més coneguda, arran sobretot de l’adaptació cinematogràfica que en va fer en 1988 Ermanno Olmi, amb Rutger Hauer com a protagonista. I, en tot cas, és un magnífic punt de partida per a qui no conega l’obra d’un dels grans escriptors centreuropeus del segle XX. La novel·la –esplèndidament editada per Viena- arranca quan un desconegut li ofereix a Andreas Kartak, un immigrant polonés que viu sota els ponts del Sena, una quantitat inesperada de diners: dos-cents francs. El rodamón, però, els accepta amb la condició de tornar-los. I tots dos acorden que, quan puga, els donarà a l'església de Santa Maria des Batignolles, on es venera la santa Tereseta de Lisieux. A base d’episodis molt breus, ens endinsem en la vida d’un clochard atrapat per l’alcoholisme, que li és alhora condemna i refugi. L’obra desborda humanitat i bons sentiments, al temps que retrata la misèria a què es veu condemnada una part de la població de les nostres ciutats. A més, la mort final del protagonista de "La llegenda..." prediu la que patiria, poc de temps després de redactar-la, el propi autor, també a París i també en un café, amargat per la pobresa, l’alcoholisme, l’exili i l’esquizofrènia incurable de l’esposa. El gran mèrit de Roth radica en l’escriptura meticulosa i bella amb què dóna forma a la enorme capacitat d’observació que l’adornava. I a través de la qual, ens descobreix la cara menys amable de l’Europa del seu temps.
Publica un comentari a l'entrada