dimarts, 17 de febrer de 2009

Els primers llibres electrònics en català

El llibre electrònic ja està ací. En català i de la mà de tres editorials menudes, Angle, Cossetània i Bromera, que han unit esforços per a crear el portal Edi.cat, conscients que –com afirma Joan Carles Girbés, editor de Bromera- “el futur del món del llibre ha de contemplar l’àmbit digital i no ha de quedar només en mans dels grans grups, amb més recursos que els permeten acarar amb més potència aquests reptes”. La intenció del grup editorial és posar en marxa el projecte durant aquest mes de febrer i, segons Girbés, la idea és “la d’explorar conjuntament el futur del llibre digital. És un tema a hores d’ara complex per la diversitat de formats i per la confusió i els canvis que s’han produït en el món anglosaxó en l’àmbit digital en els últims mesos”. Els llibres electrònics, segons les estimacions d’Edi.cat, costaran entre un 60 i 70% del que costen les seves versions en paper i el propòsit és que en un futur pròxim les novetats ja es publiquen simultàniament en digital i paper. Amb tot, els promotors d’Edi.cat són conscients que el mercat encara no està preparat per a generar una demanda massiva, sobretot, com reconeix Girbés, “perquè la comercialització dels aparells de lectura electrònica encara és molt incipient. Però cal estar preparats i posicionats per fornir, també en la nostra llengua, un mercat amb potencial de creixement. No podem renunciar a cap parcel·la per estar presents amb el llibre en valencià”.
De moment, cadascuna aportarà a la venda digital 5 títols del seu fons bibliogràfic. Angle posarà “Contra la fam i la guerra”, “Un altre món” i “El meu camí cap a la utopia”, d'Arcadi Oliveres, i “La meva llibertat” i “La meva veritat”, d'Octavi Fullat. Cossetània oferirà “El viatge de Rudy”, de Ramon Aymerich i Ester Romeu; “La catosfera literària”, d'autors diversos; “100 maneres de descobrir un crim”, de Moisès Peñalver Núñez; “Vilaniu”, de Narcís Oller, i “El vertigen del trapezista”, de Jesús M. Tibau. Finalment, Bromera ha seleccionat 5 títols: “El soroll de la resta”, de Francesc Bodí; “Encara no m'estimes”, de Johnatan Lethem; “El col·leccionista de fades”, de Josep Ballester; “El pou i el pèndol”, d'Edgar Allan Poe; “Plagis”, d'Urbà Lozano, i “Eclipsi”, d’Esperança Camps. Per a l’autora menorquina, “hi ha tota una generació de joves, que bona part de la seua educació, de la informació, la reben a través d’una pantalla. Per a ells, el format de pantalla de set polzades no resulta agressiu. Ans al contrari, revestir de tecnologia una obra literària potser farà que augmente el seu interès”. Igualment, “per als autors també em sembla que té uns certs avantatges. El primer de tot, que les obres estan a l’abast d’un univers de persones que potser no s’acostaven a les llibreries, però sí a les botigues virtuals. És ampliar el mercat. Potser serà més fàcil posar traduccions a l’abast de tothom. Com que el preu de venda serà més barat, és probable que la gent que, posem per cas, ha de fer una d’aquelles lectures obligatòries a l’institut, deixe de fotocopiar llibres i se’ls baixe”.
Finalment, Urbà Lozano assegura que “d’ací a dos o tres anys la proliferació d'e-books serà notable, perquè, una vegada amortida la despesa inicial, abarateix els llibres i a més té altres avantatges com la facilitat de transport o l'estalvi d'espai. Sempre hi haurà romàntics que en principi reivindicaran el paper, però... Recordeu quanta gent jurava que mai no tindria telèfon mòbil?”

Article publicat en el suplement "Cuadernos" del diari Mediterráneo (15/2/09)
Publica un comentari a l'entrada