dimarts, 17 de febrer de 2009

Els primers llibres electrònics en català

El llibre electrònic ja està ací. En català i de la mà de tres editorials menudes, Angle, Cossetània i Bromera, que han unit esforços per a crear el portal Edi.cat, conscients que –com afirma Joan Carles Girbés, editor de Bromera- “el futur del món del llibre ha de contemplar l’àmbit digital i no ha de quedar només en mans dels grans grups, amb més recursos que els permeten acarar amb més potència aquests reptes”. La intenció del grup editorial és posar en marxa el projecte durant aquest mes de febrer i, segons Girbés, la idea és “la d’explorar conjuntament el futur del llibre digital. És un tema a hores d’ara complex per la diversitat de formats i per la confusió i els canvis que s’han produït en el món anglosaxó en l’àmbit digital en els últims mesos”. Els llibres electrònics, segons les estimacions d’Edi.cat, costaran entre un 60 i 70% del que costen les seves versions en paper i el propòsit és que en un futur pròxim les novetats ja es publiquen simultàniament en digital i paper. Amb tot, els promotors d’Edi.cat són conscients que el mercat encara no està preparat per a generar una demanda massiva, sobretot, com reconeix Girbés, “perquè la comercialització dels aparells de lectura electrònica encara és molt incipient. Però cal estar preparats i posicionats per fornir, també en la nostra llengua, un mercat amb potencial de creixement. No podem renunciar a cap parcel·la per estar presents amb el llibre en valencià”.
De moment, cadascuna aportarà a la venda digital 5 títols del seu fons bibliogràfic. Angle posarà “Contra la fam i la guerra”, “Un altre món” i “El meu camí cap a la utopia”, d'Arcadi Oliveres, i “La meva llibertat” i “La meva veritat”, d'Octavi Fullat. Cossetània oferirà “El viatge de Rudy”, de Ramon Aymerich i Ester Romeu; “La catosfera literària”, d'autors diversos; “100 maneres de descobrir un crim”, de Moisès Peñalver Núñez; “Vilaniu”, de Narcís Oller, i “El vertigen del trapezista”, de Jesús M. Tibau. Finalment, Bromera ha seleccionat 5 títols: “El soroll de la resta”, de Francesc Bodí; “Encara no m'estimes”, de Johnatan Lethem; “El col·leccionista de fades”, de Josep Ballester; “El pou i el pèndol”, d'Edgar Allan Poe; “Plagis”, d'Urbà Lozano, i “Eclipsi”, d’Esperança Camps. Per a l’autora menorquina, “hi ha tota una generació de joves, que bona part de la seua educació, de la informació, la reben a través d’una pantalla. Per a ells, el format de pantalla de set polzades no resulta agressiu. Ans al contrari, revestir de tecnologia una obra literària potser farà que augmente el seu interès”. Igualment, “per als autors també em sembla que té uns certs avantatges. El primer de tot, que les obres estan a l’abast d’un univers de persones que potser no s’acostaven a les llibreries, però sí a les botigues virtuals. És ampliar el mercat. Potser serà més fàcil posar traduccions a l’abast de tothom. Com que el preu de venda serà més barat, és probable que la gent que, posem per cas, ha de fer una d’aquelles lectures obligatòries a l’institut, deixe de fotocopiar llibres i se’ls baixe”.
Finalment, Urbà Lozano assegura que “d’ací a dos o tres anys la proliferació d'e-books serà notable, perquè, una vegada amortida la despesa inicial, abarateix els llibres i a més té altres avantatges com la facilitat de transport o l'estalvi d'espai. Sempre hi haurà romàntics que en principi reivindicaran el paper, però... Recordeu quanta gent jurava que mai no tindria telèfon mòbil?”

Article publicat en el suplement "Cuadernos" del diari Mediterráneo (15/2/09)

7 comentaris:

Príncep de les milotxes ha dit...

La vertadera pregunta amic Vicent és si el pastís serà per als mateixos de sempre... qui podrà publicar? Perquè sabem que el cost i la feina, ara serà de 0 cèntims d'euro.
Què en penses?

Unknown ha dit...

Príncep, el cost d'impremta i enquadernació serà 0 cèntims, això és indiscutible, però la feina de disseny dels llibres per a lectura electrònica, els de revisió de galerades, la garantia de qualitat del segell editorial, així com els de llançament i col·locació comercial, s'hauran de comptar. I el pastís...

Jesús M. Tibau ha dit...

cal utilitzar tots els mitjans qu ens permetin les tecnologies per a arribar als lectors

Príncep de les milotxes ha dit...

Amb el permís i gratitud per l'acollida del nostre amfitrió ( encara que Vicent no ha dit res i m'agradaria sentir el seu to virtual fònic) et diré més coses Josep. Vols dir que s'herniaran els pobrissons correctors per regirar les galerades i que n'es tanta feina dissenyar els llibres?
Déu meu, que no ens xuclem el dit Josep!
Això de la garantia de qualitat del segell editorial, puc assegurar-te que m'ha arribat al moll de l´os. Perquè veus editat pel món cada cosa que ... Déu n'hi do!
Josep que hem de parlar del tema.
Garantia de qualitat del segell editorial. Això sona quasi a poema apocalíptic. Podríem fer-lo; ens quedaria de conya!
Del llançament i col·locació comercial. M'ha arribat al cor i fixa't que fa temps li'l vaig vendre a un jugador!
Podries quantificar el preu de cost d'aquestes partides, per esbrinar el preu final i els guanys de les preocupades editorials?

I el que més m'interessava, el tema del pastís, me l'has deixat a la boca Josep... Concreta una mica més amic Josep. Tu també podries opinar Vicent.
Si estic d'acord amb Jesús Tibau, però...

Unknown ha dit...

Supose que estem d'acord que l'aparició d'un nou objecte llibre (l'electrònic, amb les possibilitats que siguen) canviarà ben poc l'essència, és a dir, la literatura. I, com diu el Jesús, si fa augmentar el nombre de lectors, benvingut siga. Igualment, podrà modificar (o no del tot, ja ho veurem) el sistema de distribució dels llibres, que és el nucli de les qüestions que planteja el Príncep. Té raó (tot i que segons de quina editorial parlem) Josep Porcar quan esmenta els diferents actors que intervenen a l'hora de fabricar un llibre, molts dels quals hi seguiran intervenint. Al meu parer, però, igual que la Xarxa ha democratitzat (i multiplicat) la possibilitat de difondre idees, el mercat que fornisca de títols el llibre electrònic potser seguirà controlat, en les grans xifres, per grans corporacions (amb els defectes, però també les virtuts que tots coneixem) però, al marge, i no sabria preveure amb quina potència, facilitarà la difusió massiva de continguts independents. És a dir, hi haurà un pastís més grans i, encara que a penes puguen pegar una cullerada, també més comensals. Al meu parer.

Perifèric Edicions ha dit...

Bon dia companys. Aquest nou món que ens ve de la mà de les tecnologies té tantes incògnites com il·lusions i pors creades. La resposta, com no, de la mà dels lectors.

perifericedicions.blogspot.com

Carles Renau ha dit...

No li auguro cap tipus de futur a aquest enginy. Estic d'acord que últimament llegim més en suport digital que en paper, però realment ens cal aquest aparell nou? No n'hi ha prou, amb l'ordinador -o, si ho voleu, amb la seva versió reduïda (notebook)-?

Jo he arribat a comprar llibres en format electrònic per llegir-los a l'ordinador, però no se m'acudiria mai comprar un aparell per llegir llibres i que no servís per res més.