dimarts, 3 de febrer de 2009

Diccionari de literatura catalana

Enciclopèdia Catalana acaba de publicar el Diccionari de la Literatura Catalana, una obra que pretén recollir -posada al dia- la informació més rellevant de la literatura catalana de tots els temps. Les xifres parlen de més d’un centenar de col·laboradors (dirigits per Àlex Broch), 8 anys de feina, 1.242 pàgines i 4.000 entrades, incloent-hi 3.500 biografies d’autors, 450 articles relatius a obres literàries i, per primera vegada en un diccionari d’aquest estil, estudis dels 50 personatges més importants de la literatura catalana. Una de les dades fonamentals és la inclusió d’autors nascuts fins a 1975, una opció que té avantatges, però també riscs. D’entrada, dota l’obra d’una actualitat difícil de superar i acredita la seua supervivència com a eina d’estudi útil durant un període més llarg. Però també suposa l’assumpció d’un risc per part dels autors del diccionari, ja que una part d’aquests escriptors -si bé ja han apuntat raons per a la seua inclusió- encara no han tingut ocasió de consolidar una carrera. Al marge de l’aposta de futur, el Diccionari recull xicotets assaigs sobre les figures més rellevants de la història de la literatura en català, des de Ramon Llull (l’entrada més extensa) a Jesús Moncada, passant per Joan Fuster, Mercé Rodoreda, Josep Pla, mossèn Cinto Verdaguer o els encara actius Joan Francesc Mira, Baltasar Porcel o Jaume Cabré. A més, el Diccionari incorpora un capítol de bibliografia molt complet així com un annex relatiu als premis literaris i una llista dels principals enllaços literaris disponibles a la Xarxa. L’objectiu del volum és dotar a crítics literaris, editors, professors i estudiants, així com als lectors interessats a conèixer la història, d’una eina on trobar la informació més rellevant.

Per les Normes

L’any passat es va commemorar el 75 aniversari de la signatura, a Castelló, de les Normes Ortogràfiques que adaptaven la normativa fabriana a la realitat del País Valencià. Per commemorar-ho, la Delegació castellonenca de l’Institut d’Estudis Catalans va impulsar, en connivència amb altres entitats i institucions, un seguit d’actes, conferències i homenatges. Una de les iniciatives era promoure la publicació als mitjans de comunicació de diferents articles que celebraren la fita. Ara, l’IEC i la UJI han publicat el llibre que, sota el títol “Les Normes de Castelló fan 75 anys”, recull els diferents textos que respongueren a la crida –40 en total, d’autors com Joan Francesc Mira, Toni Mollà, Joan Solà, etc.-, més mitja dotzena de parlaments pronunciats amb motiu de l’efemèride, algunes declaracions i resolucions promogudes des de diferents instàncies –ajuntaments, sindicats, etc.- i 4 fulls de material gràfic signat pels dibuixants Xipell i Quique. Un material que s’ha encarregat d’editar el filòleg i delegat a Castelló de l’IEC, Vicent Pitarch.

Per a l’Ovidi

També amb propòsit d’homenatge, i igualment com a resposta a una crida, l’any 2005 alguns dels millors poetes valencians van prestar la seua veu per commemorar, també des de la poesia, el desé aniversari de la mort d’Ovidi Montllor. Les composicions apareixen reunides al llibre “62 poemes per a l’Ovidi”, editat per Brosquil, amb pròleg –i explicació de la iniciativa- de Manel Rodríguez Castelló. El llibre és una mostra més de la vitalitat de la societat valenciana (i concretament dels seus poetes), al temps que de la indiferència d’unes autoritats a les quals encara els cou la figura del polièdric artista d’Alcoi.

Article publicat a "Cuadernos", el suplement de cultura del diari Mediterráneo (1/2/09)
Publica un comentari a l'entrada