La vigència del llegat de Darwin

Avui s'acompleixen 200 anys del naixement de Charles Darwin. El pare d'una teoria, la de la selecció natural, que explica, de manera poc discutible, que la vida, tal com la coneixem, és el fruit d'un llarguíssim procés evolutiu. I que, en conseqüència, qualsevol intervenció externa, per generar-la o per modificar-ne el curs, resulta prescindible. Déu ja no cal per explicar-nos. La teoria de Darwin altera les bases des de les quals els representants de Déu han embridat ben fort la voluntat de la gent. I que, sota l'excusa d'interpretar els seus designis, li han dictat el que tocava i el que no. Ja sabem en benefici de qui. Encara avui -quan la ciència ha avalat de manera suficient les tesis de Darwin- hi ha nuclis que es resisteixen a assumir l'evidència, que inventen "dissenys intel·ligents" que volen fer compatible Darwin i Déu. Que és com dir allò que està demostrat i allò que resulta indemostrable. O que simplement el neguen i continuen pensant que la dona és el fruit d'una operació quirúrgica sense anestèsia. De la voluntat d'un Déu que cada dia resulta més i més improbable. Al capdavall, Déu ha estat, des de bon principi, l'explicació d'allò inexplicable. És a dir, l'enemic número u de la ciència.
De tot això, supose, ens parlarà demà divendres, a Vila-real, el professor Juli Peretó, en la darrera conferència ("La vigència del llegat de Darwin", es titularà) que hem organitzat des de l'Associació Cultural Socarrats en col·laboració amb la delegació a Castelló de l'Institut d'Estudis Catalans. Serà a la UNED, a les 19 hores. I esteu tots convidats.