dimarts, 16 de març de 2010

Memòria dels meus delibes

Aquesta vegada no hauré de fer cap exercici de necrologia lectora perquè a Miguel Delibes ja el tinc bastant llegit, tot i que per casa encara hi ha algun volum pendent d'obrir. Que jo recorde, el vinc llegint des de l'institut de Secundària, on ens posaven al dia de l'Espanya profunda (la social no la ideològica) amb "Las ratas", un llibre on la misèria era tan i tan gran que sembla mentida que el dictador no el prohibira. Després, han passat per les meues mans més títols, sense cap ànim de ser exhaustiu, entre els quals em quede amb "Los santos inocentes" pel que té de recerca de formes més agosarades d'expressió. Amb tot, el que em va deixar un pòsit més emotiu va ser "La hoja roja", títol que fa referència a la darrera fulla -sempre roja- dels paquetets de paper de fumar que la gent feia servir per plegar-se les cigarretes, quan encara no hi havia la possibilitat de comprar-los en la forma actual. I dic un pòsit més emotiu perquè el meu avi les feia servir, aquestes caixetes, i la lectura d'aquest llibre crepuscular la vaig fer poc de temps després que ell faltara. L'últim que recorde haver llegit és un dels més venuts, segurament, de Delibes: "El hereje". Però aquest no em va agradar molt.
Publica un comentari a l'entrada