De nou a la carretera

Avui, de nou a la carretera. Fins Algemesí, on -amb els companys Vicent Borràs i Àlan Greus- presentaré "Subsòl", aquesta obra col·lectiva que ens du meravellosament enredats des de fa uns mesos. La cita és a la Biblioteca Municipal (19:30) on ja vaig estar fa uns mesos, compartint amb la bona gent del club de lectura alguns records, moltes impressions literàries i uns mossets deliciosos. Espere poder saludar-los aquesta vesprada. Ahir, Unai Siset va estar a Alginet, el poble d'Àlan Greus i d'Urbà Lozano, on supose que la cita amb els lectors va ser ben emotiva. Me la vaig perdre i ben mal que em va saber. La d'Algemesí és la darrera cita d'aquestes dues o tres setmanes frenètiques, des que va eixir el llibre. Un temps en què hem fet moltíssimes entrevistes, tant a ràdios com a televisions, unes quantes presentacions, alguna roda de premsa i hem pogut detectar un interés que potser cap de nosaltres ens esperàvem. Han estat dies d'esforços i il·lusions compartides amb els companys d'aventura. Una empenteta més a l'obra per a què arranque amb força i puga arribar a tants lectors com siga possible. Després, no cregueu que la cosa s'atura. Ens quedarà Castelló, on la presentarem el 25 de novembre i potser algunes cites més que estan a punt de concretar-se. Però el ritme, supose, ja no serà tan alt. La feina grossa ja està feta i crec que podem estar ben satisfets. 

Enraonant de literatura a Algemesí

De vegades, aquest ofici d'escriure et proporciona moments impagables. Ahir, vaig anar a la Biblioteca d'Algemesí per parlar de "La taverna del Cau de la Lluna" amb els membres del club de lectura que s'hi reuneix. Volia arribar amb temps i passejar una mica pels carrers d'una ciutat que no havia visitat mai, amarar-me ni que fóra mínimament de l'atmosfera que es respira, conèixer una mica més el país, tan llarg que sovint -si no poses una mica d'intenció- es fa difícil d'abastar. No va ser possible, a causa de confabulacions diverses: personals, de trànsit, tècniques... Una altra volta serà. Però el desencís va quedar immediatament esvaït en xafar la Biblioteca Municipal, una antiga escola reconvertida en un espai polifuncional que a mi em va semblar molt atractiu, malgrat les limitacions que van advertir-me que pateix. La cordialitat extrema amb què em van rebre, les atencions que em van prodigar van fer que em sentira com a casa des del primer moment. A la primera planta, m'esperaven un grup de lectors, amb qui vam enraonar durant una horeta llarga que a mi se'm va fer molt, molt curta. Vaig intentar respondre les preguntes que em plantejaven i satisfer les inquietuds que van mostrar en un ambient ple de caliu i complicitat. Vam riure i vam reflexionar sobre tècniques i anècdotes, sobre paisatges, localitzacions i personatges. I, finalment, vam tastar algunes delícies gastronòmiques, un glop de vinet, que havien preparat per donar un colofó adient a l'acte. I vam brindar per la salut i per la literatura. De camí cap a casa, la confabulació va ser metereològica, però, malgrat la contundència amb què es va mostrar, no va aconseguir d'esborrar-me el somriure íntim que, encara ara, em conforta.

Parlar de literatura

Aquesta setmana serà mogudeta. Agradablement mogudeta. Demà participaré en la presentació a Vila-real de la darrera novel·la de Ferran Torrent, un acte que pretenem que es convertisca en una mena de tertúlia a partir del "Bulevard dels Francesos", una fórmula de presentació participativa i molt més amena que la tradicional. Ja veurem com van les coses.

I dijous aniré a la Biblioteca d'Algemesí per parlar amb la gent del club de lectura d'allà de "La taverna del Cau de la Lluna" i espere que, igualment, la novel·la siga només una excusa per parlar de moltes coses, per compartir experiències i indagar tots junts en el misteri de la literatura. Sempre dic, a propòsit d'aquesta mena d'actes, que els autors els necessitem. A diferència dels músics que, quan fan un concert, perceben immediatament la reacció del públic davant del seu treball, els escriptors no tenim aquest privilegi. Escrivim una obra en solitud i, quan es publica, hem d'esperar molt de temps per conèixer les reaccions del públic. Si les arribem a conèixer, que també potser que no o que només en un grau ínfim. És cert que hi ha presentacions i tot això, però aleshores els lectors encara no coneixen l'obra. Els clubs de lectura i altres iniciatives semblants ens faciliten la percepció directa dels sentiments dels lectors i aquesta és una experiència única que dijous tindré el privilegi de tornar a viure. Ja us contaré. De moment, us deixe el cartell que han preparat per anunciar l'acte.