Gràcies a tots

Vaig titular-lo Punt i final perquè, a més de constatar el final d'una relació, volia passar pàgina definitivament i plantejar-me nous reptes. Si hi torne, és únicament perquè vull agrair-vos tot el suport i totes les paraules d'aquests dies. A través de comentaris al bloc, de correus electrònics, d'apunts a les vostres bitàcoles, de paraula, seguidors d'aquest rastre, lectors del diari, companys escriptors, editors, responsables de comunicació de diferents editorials i amics en general m'heu fet sentir el vostre caliu i la vostra estima impagable. M'he sentit molt confortat, aquests dies. Molt i molt ben acompanyat. I fins i tot m'he arribat a emocionar, en algun cas. I és curiós com, mentre he anat escrivint cada setmana al diari, em preguntava constantment si realment hi hauria algú a l'altra banda, si allò que anava fent li podia interessar a algú. És curiós, dic, que precisament ara que s'ha acabat he sabut que sí. Qui hi havia algú. I que valia la pena. Així que moltes gràcies a tots. I punt i final, ara sí.

Punt i final

Dilluns passat, aquest bloc hauria d'haver donat entrada a un article d'opinió. A una "Dissidència" més de les que cada diumenge, des de fa molts anys, venia publicant el diari Mediterráneo i que, des que vaig obrir el bloc, anava reproduint ací cada dilluns. No la vaig penjar perquè no va haver article. Mediterráneo ha decidit prescindir de la meua col·laboració. Inesperadament. Sense una explicació que em convença. Punt i final, doncs.
Ara que la situació invita a fer balanç, però, no vull quedar-me amb els darrers moments -els més amargs- d'una relació que ha durat -amb alguna interrupció- més d'una vintena d'anys. Preferisc valorar els amics que he fet, els autors que he conegut, els llibres que -de no ser per la meua col·laboració al suplement- mai no hauria llegit, el privilegi d'expressar lliurement les meues opinions cada setmana i d'entrar en contacte amb lectors, a propòsit de l'article, la possibilitat d'aprofundir en matèries que -d'una altra manera- haguera conegut només superficialment. Preferisc apreciar allò que d'una altra manera no hauria tingut. I el balanç és summament positiu.
Estic segur que hi haurà noves possibilitats de tornar a escriure articles d'opinió. De fer més ressenyes, si cal. Siga com siga, ja fa temps que intente convertir les decepcions en noves oportunitats de créixer. Com a persona i també com a escriptor. Cada porta que es tanca és també una invitació a obrir-ne de noves. I qui sap si més plaents.
Des d'ací, vull donar les gràcies a tots els que m'han seguit setmana a setmana. Als que estaven d'acord i als que no. Als que m'han manifestat la seua sintonia i als que m'han mostrat els seus arguments contraris. Als que es deixaven influir pels meus arguments de lectura i als que preferien triar el contrari del que jo recomanava. A tots els que han estat, d'una forma o altra, a l'altre costat de l'espill. A tots, gràcies. I fins ben aviat.