El meu Tirant

Vaig acostar-me per primera vegada al Tirant lo Blanc com una reivindicació. Necessitava conèixer de primera mà aquell clàssic que l’educació franquista –estrictament castellana- m’havia ocultat. I em vaig trobar un llibre que respon a l’etiqueta de clàssic en molts sentits: un relat de lectura perfectament vigent que és alhora un compendi completíssim del món i l’època en què va ser escrit; una narració que combina estils coetanis i n’anticipa de nous. I que no sols alberga gèneres distints sinó també, en algun cas, en fa la crítica. Un text, sobretot que, cada volta que hi torne, em fa regals nous. Una novel·la que és totes les novel·les possibles.

Aquest text es va publicar ahir al Quadern de El País, que commemorava el 600é aniversari del naixement de Joanot Martorell amb un recull de reflexions d'alguns escriptors valencians sobre la relació que mantenen amb el Tirant lo Blanc.

Tirant a Grècia

Perifèric Edicions acaba de publicar la versió que, de l'obra de Joanot Martorell, n'han fet Glòria i Joan E. Pellicer. Sota el nom, un punt equívoc, de “Tirant lo Blanc”, l'obra recull únicament la darrera part de l'obra de Martorell, la que té com a escenari l'Imperi grec. Els editors n'han actualitzat el llenguatge i n'han esporgat els “raonaments”, “lamentacions”, etc. per fer-la mes llegidora, sobretot al públic jove, als alumnes dels instituts, que és a qui s'adreça preferentment la col·lecció. Aquesta versió, però, pot ser també útil a aquells lectors que vulguen acostar-se al Tirant i els faça por la versió original.