Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calaix de mots. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Calaix de mots. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de juny del 2012

Calaix de mots: Emili Teixidor, in memoriam

"I per què escric, em demanen. Hi ha moltes raons. I, a més a més, suposo que la resposta seria diferent si aquesta pregunta me l'haguessin fet en diferents etapes de la meva vida. En un primer moment, el de la primera joventut, per exemple, suposo que hi ha el repte de conèixer i explorar les pròpies habilitats i de donar-se a conèixer per contrastar la imatge que et fas de tu mateix amb la imatge que es fan els altres de tu. Exactament el contrari del que busco a aquestes altures de la vida. Ara, diria que llegeixo i escric per seleccionar i acumular una antologia personal d'imatges tretes de llibres, vivències, personatges, escenes, frases, paraules... que d'alguna manera exerceixen un poder de fascinació i tenen un significat especial per a nosaltres (...) Són les imatges a les quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les nostres vides".


Emili Teixidor, Qui sóc i per què escric, Lletra, 1998


Se'ns ha mort l'Emili Teixidor, ja ho sabreu. Un dels grans escriptors catalans dels darrers anys, a qui la majoria de la gent coneixia per Pa negre, però que era més, moltíssim més. Descansa en pau, mestre.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Calaix de mots: Orides Fontela

ELEGIA (I)

Mas para que serve o pássaro?
Nós o contemplamos inerte.
Nós o tocamos no mágico fulgor das penas.
De que serve o pássaro se
desnaturado o possuímos?

O que era voo e eis
que é concreçao letal e cor
paralisada, íris silente, nítido,
o que era infinito e eis
que é peso e forma, verbo fixado, lúdico

O que era pássaro e é
o objeto: jogo
de uma inocência que
o contempla e revive
- criança que tateia
no pássaro um esquema
de distâncias-
mas para que serve o pássaro?

O passaro nao serve. Arrítmicas
brandas asas repousam.


ELEGIA (I)

Peró per a què serveix l’ocell?
Nosaltres el contemplem inert.
Nosaltres el toquem en el màgic fulgor de les penes.
De què serveix l’ocell si
desnaturalitzat el posseïm?

El que era vol heus ací
que és concreció letal i color
paralitzat, iris silent, nítid,
el que era infinit heus ací
que és pes i forma, verb fixat, lúdic

El que era ocell és
l’objecte: joc
d’una innocència que
el contempla i reviu
—criatura que palpa
en l’ocell un esquema
de distàncies—

peró per a què serveix l’ocell?

L’ocell no serveix. Arrítmiques
toves ales reposen.

Orides Fontela
Esfera (Una antologia)
Traducció de Joan Navarro
Ed. Tres i Quatre

dimecres, 29 de desembre del 2010

Calaix de mots

És ben trist haver de pensar que probablement la pintura que faig no tindrà mai un valor.

Vincent van Gogh
Cartes a Théo, p. 225
Ed. Tres i Quatre, 2010
Traducció de Xavier Marzal

dilluns, 8 de novembre del 2010

Calaix de mots

Està mal vist ser estudiant. I quasi diríem que està mal vist ser bon ciutadà. A aquest pas, prompte estarà mal vist ser bona persona.


Enric Balaguer
La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies, p. 28
Ed. Tres i Quatre
València, 2010

dijous, 28 d’octubre del 2010

Calaix de mots

"Si una llengua no ens serveix
per crear-hi comunicació i bellesa,
¿de què ens serveix?"

Joan Solà, in memoriam

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Calaix de mots

El que retrac als diaris és que ens facin prestar atenció cada dia a coses insignificants, mentre que només llegim tres o quatre vegades al llarg de la nostra vida els llibres on hi ha coses essencials.

Marcel Proust
La recerca del temps perdut, vol 1. Combray, p. 37
Traducció de Josep Maria Pinto
Viena Edicions

dilluns, 13 de setembre del 2010

Miguel Hernández

Un carnívoro cuchillo
de ala dulce y homicida
sostiene un vuelo y un brillo
alrededor de mi vida.

Rayo de metal crispado
fulgentemente caído,
picotea mi costado
y hace en él un triste nido.

Mi sien, florido balcón
de mis edades tempranas,
negra está, y mi corazón,
y mi corazón con canas.

Tal es la mala virtud
del rayo que me rodea,
que voy a mi juventud
como la luna a mi aldea.

Recojo con las pestañas
sal del alma y sal del ojo
y flores de telarañas
de mis tristezas recojo.

¿A dónde iré que no vaya
mi perdición a buscar?
Tu destino es de la playa
y mi vocación del mar.

Descansar de esta labor
de huracán, amor o infierno
no es posible, y el dolor
me hará a mi pesar eterno.

Pero al fin podré vencerte,
ave y rayo secular,
corazón, que de la muerte
nadie ha de hacerme dudar.

Sigue, pues, sigue cuchillo,
volando, hiriendo. Algún día
se pondrá el tiempo amarillo
sobre mi fotografía.

Dijous que ve (19h) a la llibreria Babel, es celebrarà un acte d'homenatge a la figura de Miguel Hernández. La meua participació consistirà a llegir aquest poema, el que obre el llibre "El rayo que no cesa" (1936).

dilluns, 23 d’agost del 2010

Calaix de mots

(Avui) funciona el principi que no són els lectors els que han d'elevar-se a l'altura dels textos, sinó que són els textos que han d'estar fets a la mida dels compradors de llibres.

Marta Sanz, a Público, a propòsit de la mort de Rodofo Fogwill

dissabte, 19 de juny del 2010

Calaix de mots

I també em digueren que la víctima tenia raó; però no tenia escopeta.

José Saramago (Las maletas del viajero), lúcid i oportú com sempre. In memoriam.

divendres, 16 d’abril del 2010

Calaix de mots

Tal vez tuvimos sólo siete noches
no sé
no las conté
cómo hubiera podido.
Tal vez no más que seis
o fueron nueve.
No sé pero valieron
como el más largo amor.
Tal vez de cuatro o cinco noches como ésas
pero precisamente como ésas
tal vez
pueda vivirse
como de un largo amor
toda una vida.

Idea Vilariño
Obra completa
Ed. Lumen

dimarts, 16 de febrer del 2010

Calaix de mots

Fem un bon esmorzar, companys, i després atacarem Troia.

Robert Graves
La guerra de Troia
Estrella polar

dimarts, 10 de novembre del 2009

Calaix de mots

Per què hem d'apressar-nos desesperadament per tenir èxit i en empreses tan desesperades? Si un home no guarda el pas amb els seus camarades, potser és perquè sent un tambor diferent. Que seguisca la música que sent, per diferent que siga el seu ritme o per llunyana que sone.

Henry David Thoreau
Textos escollits
Ed. Tres i Quatre

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Calaix de mots

Allò que escric es pot llegir a les fosques

António Lobo Antunes
Ahir no et vaig veure a Babilònia
El Gall Editor

divendres, 2 d’octubre del 2009

Calaix de mots

Pere Antoni Pons: Sembla que el temps us està donant la raó.
Joan Francesc Mira: No. Més aviat sóc jo que cada vegada he anat donant-li més la raó al temps.

Pere Antoni Pons
La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira
PUV

dijous, 11 de juny del 2009

Calaix de mots

I escriure sobre una època, un període de la vida, de l'existència, és igual els anys que hagin passat i és igual com hagi estat de llarg o de curt, és una acumulació de centenars i de milers i de milions de falsificacions i falsejaments, que a aquell que els descriu i els escriu li són familiars com si fossin veritat i res més que veritat. La memòria es remet exactament als esdeveniments i es remet a la cronologia exacta, però el que en surt és una cosa molt diferent d'allò que realment era. Allò que es descriu aclareix alguna cosa que sens dubte satisfà el desig de veritat de qui ho descriu, però no la veritat, perquè la veritat no és en absolut comunicable.

Thomas Bernhard
El soterrani
Traducció de Clara Formosa Plans
Edicions del Salobre, 2009

dimecres, 20 de maig del 2009

Calaix de mots

Viento del exilio

Un viento misionero sacude las persianas
no sé qué jueves trae
no sé qué noche lleva
ni siquiera el dialecto que propone

creo reconocer endechas rotas
trocitos de hurras
y batir de palmas
pero todo se mezcla en un aullido
que también puede ser deleite o salmo

el viento bate franjas de aluminio
llega de no sé dónde a no sé dónde
y en ese rumbo enigma soy apenas
una escala precaria y momentánea

no abro hospitalidad
no ofrezco resistencia
simplemente lo escucho
arrinconado
mientras en el recinto vuelan nombres
papeles y cenizas

después se posarán en su baldosa
en su alegre centímetro
en su lástima
ahora vuelan cómo barriletes
como murciélagos como hojas

lo curioso lo absurdo es que a pesar
de que aguardo mensajes y pregones
de todas las memorias y de todos
los puntos cardinales

lo raro lo increíble es que a pesar
de mi desamparada expectativa

no sé qué dice el viento del exilio.

Mario Benedetti
In memoriam

divendres, 1 de maig del 2009

Calaix de mots

Si ella ens nodreix amb vent, amb fum l'hem de nodrir.

Pierre de Ronsard
Les roses de Ronsard
versió de Pere Rovira
Proa, 2009

divendres, 13 de febrer del 2009

Calaix de mots

Arrivederci, Roma.
Els vells ens despedim
de les ciutats per sempre.

Joan Margarit
Misteriosament feliç
Proa, 2008

dissabte, 24 de gener del 2009

Calaix de mots

El temps ho cura tot, sí,
però, què podem fer quan el temps
és la malaltia?

Joan Baptista Campos
Jardí clos
Perifèric Edicions

dimecres, 24 de desembre del 2008

Calaix de mots










Di-yos que pregunte por mi a la vieya Misia
que me vio nacer y que me curó del fiebre
y tuvo una vez na ciudá de Thies a por un diente d'oru,
que pregunten por mi al mio primu Makalou
que lleva a los turistes na so barca de pesca.
Que pregunten a la mio xente, ellí conócenme.
Dí-yoslo. Nun tengo papeles pero ellí saben quién soi.
Ellí conócenme.

Del poema "Senegalesa", de Berta Piñan, escrit en asturià, i
que en veió catalana de Jaume Subirana, diu així:

Digue'ls que preguntin per mi a la vella Mísia,
que em va veure néixer i em curà la febre
i va anar a la ciutat de Thieés a buscar una dent d'or,
que preguntin per mi al meu cosí Makalou,
que passeja els turistes amb la barca de pesca.
Que ho preguntin a la meva gent, allà en coneixen.
Digue'ls això. No tinc papers, però allà saben qui sóc.
Allà em coneixen.

Berta Piñan
Un mes i altres poemes
Editorial Denes

Aquests dies que molta gent busca el recer de la llar comuna, trobe més
que escaient aquest poema bellíssim d'un dels llibres de poesia més
corprenedors que he llegit darrerament.