El músic, ara en llibre electrònic

Des de fa unes setmanes, El músic del bulevard Rossini té una doble existència -material i etèria. De la material, vull dir en paper, ja n'havíem parlat durant aquests darrers mesos. Ara, però, el llibre ja no sols estarà a les prestatgeries de fusta de les llibreries de sempre, sinó que a més es podrà descarregar en format electrònic i ser llegit en un d'aquests dispositius de què tothom parla però ben poca gent ha vist. De moment, i mentre s'aclareix el panorama, el que em ve de gust és saludar els nous lectors -siguen pocs o siguen molts- de la novel·la.

Diguem-li e-llibre

No és cert, com diuen alguns titulars, que el llibre electrònic s’estiga començant a imposar. De moment, se’n parla més que no s’usa. I, de fet, n’hi ha ben pocs títols disponibles i el preu dels aparells reproductors encara vola massa alt per a resultar atractiu. Ara bé, sembla prou clar que ja es donen les condicions tècniques imprescindibles per a què l’e-llibre comence a expandir-se. Els dissenyadors ja han aconseguit eliminar alguns dels inconvenients que limitaven les possibilitats de l’artefacte: la tinta electrònica ha substituït la brillantor de les pantalles (i el cansament que provoca) i el pes ha disminuït notablement. I el futur encara ens durà més millores. Tot amb l’objectiu que llegir en una pantalla s’assemble cada volta més a llegir un llibre convencional. Aquesta és l’única possibilitat d’èxit que té el llibre electrònic. I les empreses que el promouen ho saben.
En un món on cada dia la gent es desplaça més, les prestacions que ofereix el llibre electrònic són enormement atractives. La principal, la ingent capacitat d’emmagatzematge, que permet dur a dins d’un artefacte de la grandària i el pes d’un llibre, tots els textos que ara ens omplen –si més no als bibliòfils- les prestatgeries de casa. A més d’un avantatge crucial per als impacients: la facilitat de disposar, a través de les descàrregues, del títol desitjat en pocs minuts. Sense necessitat de fer cues. Sense ni tan sols eixir de casa. I hem de suposar que també a un preu més econòmic, si atenem a la reducció de costos que provoca un text en format digital. Encara més: l’e-llibre oferirà també la possibilitat de consultar continguts disponibles a la Xarxa o de llegir la premsa. Així que, d’ací a poc, potser ja no s’haurà d’embrutar més de tinta de diari els capcirons dels dits, si vol llegir aquest article. I ni tan sols s’haurà de vestir per desplaçar-se fins al quiosc.
El llibre electrònic també té inconvenients, però. Sobretot per als que hem aprés a estimar els llibres en un format tan perfecte que resulta difícil de batre. Tinc amics que el primer que fan quan els regales un llibre és olorar-lo. Percebre l’aroma de paper acabat d’imprimir que n’emana. I també en tinc d’altres que passarien hores i hores davant d’una prestatgeria desconeguda, simplement gaudint de descobrir quins continguts amaga o de la possibilitat d’acaronar els lloms, qui sap si vells, dels volums que aixopluga. D’altres, pateixen per la desaparició de les llibreries, perquè són d’aquells a qui agrada passar-hi de tant en tant algunes hores, fullejant les novetats o provant de descobrir el llibre de la seua vida. Aquests últims, però, cada dia es resisteixen menys perquè comproven que cada volta les llibreries són llocs més previsibles, on a penes es poden trobar més títols que els que promociona la gran indústria. Però aquesta és una altra història.
El món del llibre, però, no es mou únicament per la via de la pantalla electrònica. Ja fa anys que es treballa sobre una màquina d’impressió instantània, que permetria imprimir, en el temps de prendre un café, qualsevol títol que es demanara. Més o menys com ara fan certs portals d’internet, però davant del client i de manera immediata. I el futur, imagine, va per ací: per una convivència de models, per una multiplicació d’alternatives que caldrà aprendre a gestionar. Així com la televisió no va acabar amb el cinema, sinó que el va potenciar, estic segur que l’e-llibre tampoc no acabarà amb el seu col·lega convencional. Siga com siga, en els pròxims anys assistirem a una revolució que, com tantes altres que hem viscut recentment, resulta difícil de preveure per on anirà. Canvis que afectaran a les editorials i a les actuals xarxes de distribució i a les llibreries. Que obligaran a reformular els drets d’autor i segurament a establir fórmules que els protegisquen. En tot cas, estic ben segur que no afectaran a la literatura. Que cap d’aquests canvis no posarà en risc la possibilitat d’un bon text per fer-nos riure o provocar-nos una llàgrima. Que, siga quin siga el suport en què llegim, romandrà intacta la capacitat de commoure’ns davant d’un bon text. Estic segur que si algú no ha de patir pel futur, som els lectors.

Article publicat en la secció Dissidències del diari Mediterráneo (16/8/09)

Els primers llibres electrònics en català

El llibre electrònic ja està ací. En català i de la mà de tres editorials menudes, Angle, Cossetània i Bromera, que han unit esforços per a crear el portal Edi.cat, conscients que –com afirma Joan Carles Girbés, editor de Bromera- “el futur del món del llibre ha de contemplar l’àmbit digital i no ha de quedar només en mans dels grans grups, amb més recursos que els permeten acarar amb més potència aquests reptes”. La intenció del grup editorial és posar en marxa el projecte durant aquest mes de febrer i, segons Girbés, la idea és “la d’explorar conjuntament el futur del llibre digital. És un tema a hores d’ara complex per la diversitat de formats i per la confusió i els canvis que s’han produït en el món anglosaxó en l’àmbit digital en els últims mesos”. Els llibres electrònics, segons les estimacions d’Edi.cat, costaran entre un 60 i 70% del que costen les seves versions en paper i el propòsit és que en un futur pròxim les novetats ja es publiquen simultàniament en digital i paper. Amb tot, els promotors d’Edi.cat són conscients que el mercat encara no està preparat per a generar una demanda massiva, sobretot, com reconeix Girbés, “perquè la comercialització dels aparells de lectura electrònica encara és molt incipient. Però cal estar preparats i posicionats per fornir, també en la nostra llengua, un mercat amb potencial de creixement. No podem renunciar a cap parcel·la per estar presents amb el llibre en valencià”.
De moment, cadascuna aportarà a la venda digital 5 títols del seu fons bibliogràfic. Angle posarà “Contra la fam i la guerra”, “Un altre món” i “El meu camí cap a la utopia”, d'Arcadi Oliveres, i “La meva llibertat” i “La meva veritat”, d'Octavi Fullat. Cossetània oferirà “El viatge de Rudy”, de Ramon Aymerich i Ester Romeu; “La catosfera literària”, d'autors diversos; “100 maneres de descobrir un crim”, de Moisès Peñalver Núñez; “Vilaniu”, de Narcís Oller, i “El vertigen del trapezista”, de Jesús M. Tibau. Finalment, Bromera ha seleccionat 5 títols: “El soroll de la resta”, de Francesc Bodí; “Encara no m'estimes”, de Johnatan Lethem; “El col·leccionista de fades”, de Josep Ballester; “El pou i el pèndol”, d'Edgar Allan Poe; “Plagis”, d'Urbà Lozano, i “Eclipsi”, d’Esperança Camps. Per a l’autora menorquina, “hi ha tota una generació de joves, que bona part de la seua educació, de la informació, la reben a través d’una pantalla. Per a ells, el format de pantalla de set polzades no resulta agressiu. Ans al contrari, revestir de tecnologia una obra literària potser farà que augmente el seu interès”. Igualment, “per als autors també em sembla que té uns certs avantatges. El primer de tot, que les obres estan a l’abast d’un univers de persones que potser no s’acostaven a les llibreries, però sí a les botigues virtuals. És ampliar el mercat. Potser serà més fàcil posar traduccions a l’abast de tothom. Com que el preu de venda serà més barat, és probable que la gent que, posem per cas, ha de fer una d’aquelles lectures obligatòries a l’institut, deixe de fotocopiar llibres i se’ls baixe”.
Finalment, Urbà Lozano assegura que “d’ací a dos o tres anys la proliferació d'e-books serà notable, perquè, una vegada amortida la despesa inicial, abarateix els llibres i a més té altres avantatges com la facilitat de transport o l'estalvi d'espai. Sempre hi haurà romàntics que en principi reivindicaran el paper, però... Recordeu quanta gent jurava que mai no tindria telèfon mòbil?”

Article publicat en el suplement "Cuadernos" del diari Mediterráneo (15/2/09)