dimarts, 5 de juny del 2012

Un premi dels amics



Ocupacions diverses, i no sé si massa productives, m'han tingut allunyat d'aquest bloc, i de la blocosfera en general. I, vés per on, retorne amb un doble premi. Me'l concedeixen Esperança Camps i Carles Lluch i em fa molt de goig precisament perquè són amics meus. La cosa és senzilla: es tracta d'un premi, diuen, originat a Alemanya, que consisteix en què cada premiat concedeix al seu torn cinc premis més, sempre a blocs amb menys de 200 seguidors enregistrats, amb la finalitat de promoure els blocs modestos, com aquest rastre. Així que, d'entrada, gràcies, Esperança i Carles, per recordar-vos d'un bloc que estava en fase rem i per les paraules que li dediqueu. I ací van els meus premis:
Llibertat i TV3, perquè és un exercici de coherència i perquè aglutina el sentir de molta gent del país, que està cansada de lluitar per reivindicar drets elementals, però no deixa per això de fer-ho.
La garfa dels dies, perquè Joan Baptista Campos és un poeta enorme i el seu bloc ho demostra en cada entrada.
De viatge, perquè envege moltíssim la capacitat de mirar d'algunes persones i el bloc de Dolors Jimeno demostra que sap anar pel món amb els ulls ben oberts.
Des de Vila-real, perquè moltes vegades repare en coses que passen al costat de casa meua a través del bloc de l'amic Antoni Pitarch.

Salms perquè Josep Porcar fa possible una combinació dificilíssima: analitzar la cruesa de la vida sense perdre de vista el punt de vista poètic. Un dels millors blocs que conec.

2 comentaris:

TONI PITARCH ha dit...

Molt agraït i, a la vegada, sorprés. Mai havia pensat que portar endavant un bloc de temàtica local, bàsicament, em proporcionaria un premi tan ben dotat pel que suposa la generositat d'un bon amic i que, per quadrar el cercle, a l'amic li diguen Vicent Usó.

Ara, noblesa obliga, hauré de continuar la cadena com a gestor d'un "bloc premiat". Una bona idea per erigir una piràmide de complicitats no crematístiques que, per fer això, ja hi ha els banquers i els polítics de torn.

Quant te dec? hahaha...

Dolors Jimeno ha dit...

Estic molt sorpresa i molt agraïda, Vicent. Jo que pensava que passava desapercebuda. Moltes gràcies.
Faré el mateix que diu el Toni Pitarch: continuar la cadena de blocs estimats. D.