Aquest rastre està de dol (per Ray Bradbury)

Aquest rastre està de dol. Dimecres, a Los Angeles, moria Ray Bradbury, l'autor -entre altres- de la novel·la "Fahrenheit 451", un dels personatges de la qual -Clarisse- dóna nom a aquest bloc. No puc dir, malgrat tot, que siga un gran lector de Ray Bradbury: no he passat, de fet, del "Fahrenheit", una novel·la que admire per moltes raons, entre les quals l'originalitat amb què ens adverteix del perill del feixisme (simbolitzat en la crema de llibres) i la confiança que diposita en les persones i en la literatura per combatre'l. Un feixisme que tenim -incipient, si voleu, però igualment nociu- a la vora de casa: el president illenc, José Ramon Bauzá, n'és una mostra ben actual, que només podrem combatre si treballem junts, coordinats com els resistents de la novel·la de Bradbury. Deia que conec poca cosa de l'autor que ara s'ha mort, tot i que alguna volta m'han temptat les "Les cròniques marcianes", ni que fóra perquè -d'entrada- eren l'antitesi d'una de les lectures juvenils que més em van impactar: "La guerra dels móns", de H. G. Wells, i a la qual he tornat més tard amb satisfacció. Si en aquesta, eren els marcians que envaïen la Terra, en la de Bradbury són els terraqüis que viatgen a Mart. Aquest és, pam dalt pam baix, tot el meu bagatge de literatura futurista, un gènere amb el qual em costa empatitzar. Potser per això, no he seguit de prop Bradbury. Siga com siga, aquest rastre està en deute amb ell. Descanse en pau.