De tant en tant, escriure et regala moments com els que vaig viure dissabte passat a Vinaròs. Vam fer la presentació de "Les veus i la boira", però la cosa va anar més enllà de parlar de llibres, de personatges o de llocs com les Columbretes, on s'ambienta la novel·la. Vaig retrobar amics als quals m'estime i que feia temps que no podia abraçar; vaig conèixer dues alumnes del Taller d'Escriptura Narrativa que faig a la UNED i que el segueixen a través de la Xarxa i amb les quals havia intercanviat correus, però no ens havíem vist les cares; vaig conèixer una dona que havia nascut a les illes Columbretes, la filla d'un faroner, com un dels personatges de la novel·la, i un jove lector apassionat de Verne que em va recordar a mi quan era jove. I més gent encara. I sobretot vaig descobrir una llibreria magnífica i una llibretera, Mariola Nos, amb gust per les coses (també a l'hora de llegir), apassionada per la literatura i per la cultura en general, combativa, i que em va acollir amb una calidesa i una amabilitat extraordinàries. Ja sé que hi ha moltes raons que fan d'aquest ofici d'escriure un ofici meravellós, i també sé que aquesta no és de les menors.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bromera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bromera. Mostrar tots els missatges
dimarts, 12 d’abril del 2016
"Les veus i la boira", a Vinaròs
De tant en tant, escriure et regala moments com els que vaig viure dissabte passat a Vinaròs. Vam fer la presentació de "Les veus i la boira", però la cosa va anar més enllà de parlar de llibres, de personatges o de llocs com les Columbretes, on s'ambienta la novel·la. Vaig retrobar amics als quals m'estime i que feia temps que no podia abraçar; vaig conèixer dues alumnes del Taller d'Escriptura Narrativa que faig a la UNED i que el segueixen a través de la Xarxa i amb les quals havia intercanviat correus, però no ens havíem vist les cares; vaig conèixer una dona que havia nascut a les illes Columbretes, la filla d'un faroner, com un dels personatges de la novel·la, i un jove lector apassionat de Verne que em va recordar a mi quan era jove. I més gent encara. I sobretot vaig descobrir una llibreria magnífica i una llibretera, Mariola Nos, amb gust per les coses (també a l'hora de llegir), apassionada per la literatura i per la cultura en general, combativa, i que em va acollir amb una calidesa i una amabilitat extraordinàries. Ja sé que hi ha moltes raons que fan d'aquest ofici d'escriure un ofici meravellós, i també sé que aquesta no és de les menors.
Etiquetes de comentaris:
bromera,
columbretes,
les veus i la boira,
literatura,
mariola nos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)