dimecres, 31 de març de 2010

Una explicació

Ara que el judici a Jaume Matas ha posat novament de relleu el tema de la corrupció, no està de més recordar que una de les qüestions més recurrents de la política valenciana (i de la madrilenya i ja veurem si de la baleàrica) és l'escassa repercussió electoral dels escàndols de corrupció que esquitxen, si no l'han mullat ja completament, el Partit Popular. Una certesa contra la qual s'han estavellat un darrere de l'altre els diferents projectes de l'esquerra (alguns, val a dir, també bastant inconsistents) en els últims anys i que, segons ratifiquen una darrere de l'altra totes les enquestes, no té traces de canviar. És així, únicament, que s'entén que ningú, a dins del PP, qüestione la persistència de Carlos Fabra al cap de la Diputació i del PP a Castelló, que Ricardo Costa estiga a les portes de la rehabilitació o que Francisco Camps menystinga polítics rivals, periodistes i ciutadans quan es fa el mut a les Corts o a les rodes de premsa. Estan convençuts que la corrupció no afecta ni tan sols mínimament les seues expectatives electorals. I, pel que sembla, no van desencaminats. Aquesta situació resulta incomprensible per a molta gent. Potser, com apunta el mestre Joan Francesc Mira, perquè no han llegit "The moral basis of a backward society", publicat el 1958 per Edward C. Banfield, un llibre que Mira sintetitza perfectament en un article que es va publicar a finals de febrer a l'Avui i que ara reprodueix el web joanfmira.info. La seua lectura és, certament, desalentadora. Però explica moltes coses.

3 comentaris:

Carles Lluch ha dit...

Vet ací un gran drama. La societat valenciana és, per tant, una societat sense valors (o amb valors immorals), que només té allò que es mereix. Desalentador, com dius tu. No hi ha solució?
Magnífic, com sempre, l'article de Mira.

Unknown ha dit...

Pense que la teoria del familisme de Banfield (alerta, de 1958!) és entranyable i a voltes encertada, però no analitza (no pot) el xoc recent d'aquesta societat familista amb el capitalisme salvatge dels darrers anys, el de la fi de la història, el de l'hipermercat i la globalització, el de la targeta de crèdit per a arribar a fi de mes, el de la hipoteca de per vida i, en definitiva, a casa nostra, el de producció massiva de familisme i familistes. Com a resultat del xoc, podria donar-te alguns exemples (no ho faré ara) de famílies familistes castelloneres de soca-rel que, després de la crisi, s'han autofagocitat, ferit i deslligat. Això és: l'autodestrucció. És aquesta mena d'apocalipsi (de vora sèquia, però apocalipsi al capdavall) que ha mamprés el País Valencià en els darrers anys. Tant de bo que el civisme faça prompte un gol. Sempre hi ha sorpreses... ;-)

Fina Ceri ha dit...

Quan veus el"drama" i saps que tú i molts com tú no s’ho mereixen. Quan veus els polítics corruptes que riuen mentre espolien no sols la caixa pública sinó també la dignitat de la terra que els ha vist créixer.Es desalentador. Potser caldrà exiliar-nos.