Triar el text de la contracoberta d'una novel·la sempre resulta complicat. D'una banda, ha de contenir les claus bàsiques de l'obra, potser un resum escàs de l'argument, i alhora -i ací hi ha el gran misteri- ha de ser capaç de cridar l'atenció, de suscitar en el potencial lector el desig d'encetar-la. No sé a d'altres autors, però a mi, si la primera part ja em costa de fer, la segona em suposa una muntanya. El cas és que la gent de Proa ha triat per a la contracoberta de "El músic del bulevard Rossini", la novel·la que estan a punt de publicar-me, el text que segueix i que a mi, almenys, em sembla la mar d'ajustat. Si serà capaç o no de seduir pocs o molts lectors, ja ho veurem.
"Tadeusz, un violinista polonès que es guanya la vida com a músic ambulant, fa dies que ha perdut la vivacitat amb què tocava. El futur prometedor que li havien augurat de jove es va estroncar fa temps, però, decidit a guanyar-lo de nou, va confiar en les promeses d'un desconegut. L'abandó del seu país i de la seva estimada representa, de fet, un pols dramàtic entre dues històries d'amor apassionades i apassionants: envers una dona i envers la música. Com a rerefons, El músic del bulevard Rossini narra la crònica del món de les màfies que s'enriqueixen amb el tràfic de persones, i el de les persones que han de sobreviure lluny de casa, en països estranys, sense saber ben bé per què hi han anat a raure. L'enyorança, la manca d'escrúpols i l'egoisme es mesclen en una trama en què el narrador interpel·la el lector amb la voluntat explícita de fer-lo còmplice de la sort de Tadeusz".
2 comentaris:
M'agrada el text de la contraportada. T'he de dir que considere que és millor que no el faça l'autor. Algú altre, amb un cert distanciament respecte de la novel·la, té més capacitat de síntesi. Això sí, l'autor, després, n'ha de donar el vist-i-plau. En el cas de "El músic..." crec que l'has (l'heu) encertada.
N'estic plenament d'acord, ginjol. I, efectivament, s'ha fet com tu dius. Gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada