El "Faust" de Goethe torna a les llibreries

La redacció de les dues parts de la tragèdia “Faust”, que acaba de reeditar Proa, va ocupar Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) tota la vida. De fet, ja hi treballava quan va publicar la primera versió del “Werther”, amb només 25 anys. En 1787, va veure la llum el conegut com a “Faust primigeni”, una primera aproximació al mite on el personatge del doktor és concebut com una reencarnació del geni. És el temps del Sturm un Drang alemany, un moviment literari que s’oposava al racionalisme, defensava la subjectivitat i considerava el “geni original” com a motor de la creativitat artística. Però aquella primera versió de joventut, no el satisfarà del tot. Hi seguirà treballant, doncs. Dues dècades més tard, en 1808, publica la primera part de l’actual “Faust”, on el protagonista, ja vell, s’adona que la seua dedicació a la ciència i la màgia li ha impedit de fruir de la vida com hauria volgut. És la part més coneguda, potser, aquella on el personatge de Goethe fa un pacte amb el diable que li permetrà d’assaborir els plaers de la vida i l’ànsia de saber. En la segona part, Goethe va treballar els darrers anys de la seua vida, fins l’estiu de 1831, però ja no la veuria publicada. En ella, el doktor Faust ha assolit la condició màgica del diable i, en companyia seua, viatja al llarg de diferents èpoques i civilitzacions, alterna amb bruixes i diables, amb sirenes i nereides, amb homuncles i tritons, amb emperadors i astròlegs. Però res no el satisfà. Finalment, troba en la Grècia clàssica l’ideal de bellesa que havia buscat en va fins aleshores, un ideal que Goethe personifica en la figura d’Helena de Troia, amb qui tindrà un fill. La recerca del doktor Faust acaba amb la síntesi de l’empenta il·lustrada dels temps de Goethe i l’Antiguitat hel·lènica.
La figura de Goethe marca un dels cims de la cultura europea i el seu llegat ha exercit una influència notable al llarg del temps. En català, comptem amb una representació destacada de la seua extensa obra, que va des de les “Poesies” que fa uns anys va traduir Miquel Desclot als més coneguts “Viatge a Itàlia” o “Werther”, passant per “Les afinitats electives” o “La Fira de Plundersweilern. Còmedia reoberta moral-política de titelles”. Nascut a Frankfurt (1749), la figura de Goethe té tants angles que resulta difícil de sintetitzar. Es va interessar no sols per l’escriptura, faceta per la qual, potser, és més conegut. També va estudiar dret i el van atraure la filosofia, la botànica, la geologia o l’òptica, així com les arts. Aquesta dimensió múltidisciplinar ha fet que se l’equipare a figures del Renaixement com Leonardo da Vinci o Michelangelo Buonarroti. Partidari d’un canvi social, es va mostrar contrari a la Revolució Francesa. La política, però, no sols va interessar-li des del punt de vista teòric, sinó que va exercir càrrecs de responsabilitat a la cort de Weimar. Allí, ja complits els 50 anys, assolí un reconeixement ple i la seua casa es va convertir en un centre de pelegrinatge d’artistes, escriptors, filòsofs o polítics, entre els quals Beethoven, Hegel o Napoleó. Des del punt de vista literari, va practicar de manera abundant tots els gèneres: la poesia, la narrativa de ficció, el llibre de viatges, l’assaig i el teatre. Amb la tragèdia del “Faust” que ara se’ns brinda l’oportunitat de retrobar, Goethe va marcar el punt àlgid d’una trajectòria literària desbordant.

Article publicat al suplement de cultura "Cuadernos" del diari Mediterráneo (11/I/09)