La cara del músic

Quina és la funció de la portada? D'entrada, ha d'atraure l'ull que no la mira, destacar enmig de l'allau de novetats que s'exhibeixen als aparadors de les llibreries (si tens la sort, és clar, que el teu llibre s'hi exhibeix) i fer que el potencial lector s'hi fixe. I tot això, guardant-li fidelitat a la col·lecció que acull el llibre i sense trair l'esperit de l'obra. I fins i tot suggerint-ne el contingut o les emocions que ens esperen. No és fàcil, tot plegat. Per això, sempre he admirat la gent que tria les portades dels llibres, sovint sense saber-ne més que unes poques ratlles. I mai no m'he volgut ficar en un paper que no és el meu. Encara més: que no sé fer. N'estic molt content, d'algunes portades dels meus llibres i també n'estic descontent d'altres, només faltaria. Però la tria que els dissenyadors de Proa han fet per a El músic del bulevard Rossini em sembla de les més encertades, perquè, al meu modest parer, respon a totes les condicions que he esmentat abans. El músic, doncs, ja té cara i ulls. I jo comence a estar impacient per tenir-lo entre les mans, per fullejar-lo. Per sentir-lo. Què us he de dir als que també heu sigut pares?