Toni Morrison torna als seus territoris més emblemàtics

De la mà de l'editorial Amsterdam ens arriba "Una benedicció", l'última novel·la de la premi Nobel nord-americana Toni Morrison (Ohio, 1931), una de les grans figures de la literatura actual. I una autora pèssimament representada en català. De fet, aquesta és la tercera novel·la disponible (amb "Sula" i "Paradís") de l'autora, de la qual feia més de 10 anys que no es traduïa res, ni tan sols la seua obra més emblemàtica, "Beloved". Tant de bo, la iniciativa d'Amsterdam tinga continuïtat i ben prompte disposem d'una representació a l'alçada que es mereix.
"Una benedicció" suposa el retorn de Morrison als territoris que li són més familiars: el món de l'esclavitud i, més en concret, el de les dones esclaves. Les protagonistes de la novel·la són les tres criades de la granja del matrimoni Vaark: Lina, d'origen indi, Florens, una esclava negra, i l'enigmàtica Sorrow. L'acció se situa al segle XVII, quan els actuals Estats Units encara eren colònies europees i el règim d'explotació esclavista començava a assentar-se definitivament. Allí, un comerciant -Jacob Vaark- intenta cobrar un deute a un terratinent insolvent, del qual acabarà acceptant, a canvi d'eixugar-lo, l'esclava Florens, aleshores una adolescent, i a qui serà la seua mateixa mare qui assenyalarà com a moneda de canvi en el lloc d'ella, que està criant un nen menut. L'episodi quedarà marcat a foc al cor de Florens.
Després, l'acció se centra en la granja i Morrison ens explica les relacions entre les dones una volta mort, de manera prematura, el senyor Vaark. La complicitat entre Lina i la senyora; la promiscuïtat sexual de la Sorrow, que quedarà embarassada; la protecció maternal que Lina li dispensa a Florens; i l'atracció que aquesta sent per un ferrer a qui el senyor Vaark va encomanar que li forjara unes reixes per a la casa nova, són els pols sobre els quals gira l'acció. Uns fets que Morrison ens va relatant des de les perspectives particulars dels diferents personatges. La malaltia de la senyora provocarà que Florens haja d'anar a buscar el ferrer, a qui atribueixen la capacitat de guarir els malalts, a través d'una terra esquerpa, obertament hostil per a una esclava negra, que ni tan sols té la categoria de persona. La trobada entre els antics amants -condicionada per un xiquet a qui ha adoptat el ferrer- desencadenarà el final.
"Una benedicció" és un llibre meravellosament ben escrit. Intens en la recreació dels sentiments i situacions i bell en l'expressió del llenguatge. Amb uns personatges traçats amb seguretat i solvència, que no costa fer nostres des de les primeres línies. Amb una estructura de punts de vista diversos que facilita a l'autora la possibilitat de demostrar-nos que les coses no són sempre com semblen a primera vista. Un llibre esplèndid que, per a qui encara no conega Morrison, pot suposar una magnífica porta d'entrada a l'obra d'una autora imprescindible, a l'alçada dels més grans. L'escriptora que millor ha sabut retratar la situació d'un col·lectiu -les dones esclaves- oblidat tant per la història com per la literatura.

El solatge d'un mestre

A "Solatge" (Perifèric, premi Benvingut Oliver 2008 de poesia), Jaume Pérez Muntaner ens parla de l'amor, del pas del temps i de la solitud, de les pèrdues (com les de Manel Garcia Grau o Andolin Eguzkitza), del País Valencià ("país amb líders mentiders") o de la guerra. D'un món complex, el nostre, que el poeta enfronta amb una mescla de perplexitat, indignació i ironia.