Contra la pobresa

De tant en tant, va bé que ens recorden que el món no aquest lloc idíl·lic que s'aprecia des de les nostres confortables butaques. Que l'abundància dels nostres supermercats o fins i tot el raig de les aixetes de casa nostra és una imatge insòlita en moltes parts del món. No es tracta de caure en falsos complexos de culpabilitat, sinó de fer-nos responsables de la quota que ens pertoca. I de pressionar als governs per a què col·laboren a posar fi a la ignomínia que suposa l'existència actual de la fam i la pobresa al món. Per això, els darrers dies, la gent de la Plataforma Pobresa Zero ha organitzat als nostres pobles la Setmana contra la Pobresa. Amb una reclamació bàsica: exigir el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni signats l'any 2000 per 189 caps d'estat i de govern. Unes metes que, després d'unes perspectives optimistes, ara es troben en perill.
Aquest pacte internacional, rubricat sota els auspicis de la ONU, pretén, entre altres coses, reduir de manera significativa la xifra de persones que ara mateix viuen en situació de pobresa extrema o que pateix fam cada dia de la seua vida, que no són uns pocs centenars, com vostés ja saben; i aconseguir que tots els xiquets del món tinguen accés a l'educació primària i eliminar les desigualtats de gènere en l'accés a l'escolarització; i fer baixar en dos terços la mortalitat dels xiquets de menys de 5 anys, que encara cauen com a mosques en molts llocs del món, així com la mortalitat materna i aconseguir l'accés universal a la salut reproductiva; i fer disminuir els índexs de propagació del virus de la SIDA o de la malària i altres malalties greus que fan tants estralls en certs països, algunes d'elles ben fàcils d'eradicar amb uns pocs mitjans bàsics, i fer possible, igualment, l'accés universal d'aquells que ho necessiten al tractament contra el VIH; i generalitzar l'accés de tot el món a l'aigua potable i millorar les condicions en què viuen, encara avui, vora els 100 milions de persones que habiten barris marginals arreu del món; i, finalment, incorporar els principis del desenvolupament sostenible a les accions de govern dels diferents estats i reduir la pèrdua de diversitat biològica al món. I tot això amb una data límit, 2015, que és com dir d'ací a no res. Uns objectius que semblen tan legítims com utòpics, a primera vista, però que no ho serien tant si comptaren amb la sincera complicitat dels governs, que no és el cas. O no ho és sempre. O no ho és en la mesura en què ho hauria de ser. I quan dic els governs pense sobretot en els dels països més desenvolupats, però també en els altres, sovint dominats per elits que no pensen sinó a enriquir-se i que imposen la seua voluntat a sang i foc. I els donaré una dada, ni que siga a tall d'exemple: la reducció de només l'1% de les despeses militars mundials durant un any seria més que suficient per proporcionar educació primària als xiquets i xiquetes del món sencer. Però ben pocs governs, per no dir cap, donen el pas.
L'objectiu d'aquesta Setmana contra la Pobresa és sensibilitzar la gent d'un fet indiscutible: la pobresa al món no és aliena a cap de nosaltres, perquè no és la conseqüència de la manca de recursos sinó de la deficient distribució que propicia l'actual sistema econòmic i polític i és això el que cal regular. És, doncs, una responsabilitat moral que no podem defugir. Perquè les xifres són tan esgarrifoses que invaliden qualsevol excusa. Vegen si no: 1200 milions de persones viuen actualment amb menys d'un dòlar al dia i n'hi ha 850 milions que no s'alimenten prou per satisfer les necessitats energètiques diàries. A més, cada dia moren 30.000 menors d'edat a causa de la pobresa i 77 milions de xiquets, dels quals més de la meitat són xiquetes, no tenen l'oportunitat d'anar a escola, d'aprendre ni que siga les regles més simples, unes competències bàsiques (en escriptura, lectura i càlcul) que els falten a 781 milions d'adults. Són només algunes de les dades, però no em negaran vostés que posen la pell de gallina. Aquests dies, com els deia, s'ha celebrat a casa nostra la Setmana contra la Pobresa, però els titulars no se'n van ocupar a penes. I això que parlem d'un autèntic genocidi.

Article publicat a la secció Dissidències del diari Mediterráneo (18/10/09)