Versos contra la violència

No a l'esclavatge pusilànim de la intolerància
ni a l'essència odorant del seu rostre.

No a les platges esquilmades pel frau dels corbs
ni al seu delme impertèrrit.

No a la dictadura de cap crueltat
ni a cap dels seus sicaris.

No a l'ordre de la llança
ni al reialme de la seua ferida.

No a la repressió policia ni a la llaga de foc
que sotmet el cor de la lluerna.

* * * * * * * * * * * * * * *

No patiu més pels cretins i els corifeus
i els egòlatres i la seua mordassa:
sols amb els mots viscuts
entre el fràgil dialeg dels ulls,
creieu-ho,
heretarem la terra.

Aquest rastre s'aclama als versos de Manel Garcia Grau (La mordassa, Perifèric Edicions, 2003) per sumar-se, com han fet abans la Comtessa d'Angeville, Xavier Aliaga, Josep Porcar i més blocaires que se m'escapen, al doll de poemes contra la violència policial al Cabanyal i la violència permanent que practiquen unes autoritats que confonen el dret a governar amb l'omnipotència.