Sempre fa goig, compartir el teu
treball amb els lectors. Més encara si, a més, han treballat a fons el text,
com és el cas dels alumnes de l'IES Gilabert de Centelles de Nules (gràcies,
per cert, a Roser i al seminari de Valencià, per comprometre's a fons amb la
feina i amb la literatura). De manera que vaig xalar, regirant els racons
d'aquesta novel·la i explicant els perquès del narrador, tan invasiu, i de la
pluja i de Polònia i del violí; i debatent sobre el talent, el fracàs, l'amor,
i tantes altres coses. I em va fer goig comprovar que aquest músic que ja fa
temps que em va deixar encara segueix viu. Ben viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada