dilluns, 14 de març de 2011

Encara va pel món



De les novel·les, et comences a distanciar una mica quan les acabes. Quan les acabes del tot, vull dir, després de corregir i corregir i corregir. Però, és clar, després hi tornes perquè cal parlar-ne amb l'editor, amb el corrector, amb la gent que produeix el llibre i, una volta publicat, cal atendre periodistes, potser llegir alguna crítica -amb esperit esportiu, és clar- i sobretot escoltar els lectors que, bé en alguna presentació, bé a través de la Xarxa, te'n van parlant. D'alguna manera, sobretot si ja t'has immergit en un nou projecte, voldries distanciar-te i encara no pots. Continues tenint la novel·la molt a prop. I de fet està bé perquè així la separació es fa més gradual, menys abrupta. A poc a poc, doncs, cadascú emprén la seua drecera i, de tant en tant, només de tant en tant, te n'arriben notícies. I, com si es tractara d'un vell familiar que viu lluny, t'alegres de saber que les coses li van bé. Això és el que em va passar ahir, quan un correu de l'amic J.P. em va informar que Jesús Tibau havia penjat un comentari sobre El músic del bulevard Rossini al seu bloc. Fa ja dos anys que va rodant pel món, el músic, i ahir em va fer goig saber que encara hi ha qui l'escolta.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Ha estat un plaer, i afegeixo unes paraules al meu comentari que, crec, són una de les millors crítiques que pot rebre un escriptor: tinc ganes de llegir més llibres teus

J.P. ha dit...

vaig tindre problemes amb el correu i no sabia si l'havies rebut, ja veig que sí...

Enric ha dit...

Fa pocs dies vaig acabar-ne la lectura. Un plaer, una història intensa, un goig d'escriptura.

Premis Maig Memorial Pasqual Batalla ha dit...

Gràcies, Jesús. Gràcies, Josep. Gràcies, Enric. Per les vostres paraules. Per la vostra lectura. Per acollir tan de grat aquest músic que no sap ben bé on vol anar.