Isidor Cònsul

Em crida un amic per comunicar-me que al telenotícies han anunciat la mort d'Isidor Cònsul, el que fins fa poc va ser l'editor de Proa i a qui vaig conèixer, precisament, arran la publicació a la seua editorial de la meua novel·la Les ales enceses. Sabia de la seua malaltia, de feia mesos, i de la seua gravetat, però sempre costa fer-se a la idea de culminació de certs processos, encara que els sapiguem o els intuïm irreversibles. Com sol ocórrer, m'han vingut a la ment els moments que vam compartir, arran la publicació d'aquella novel·la, la seua acollida amable a l'editorial, alguna conversa sobre literatura, sobre el País Valencià i Catalunya, però sobretot la seua tasca d'editor, d'impulsor de certes obres que m'han fet passar llargues i impagables estones de plaer. L'últim contacte que vam tindre va ser una carta on m'anunciava que deixava la direcció de Proa per centrar-se en aquesta lluita personal que va acabar ahir. Li vaig contestar agraint-li el tracte que sempre m'havien oferit ell i l'editorial que dirigia i animant-lo a enfrontar el repte que tenia al davant. Contactes ben esparsos que, si bé no van ser suficients per establir una coneixença profunda, sí que van certificar-me que l'Isidor era un lluitador infatigable i un gran coneixedor i un gran amant de la literatura. I, doncs, que amb la seua marxa, la literatura catalana perd un dels seus pesos pesants. Descanse en pau.