Mercè Rodoreda: "no he de dir als lectors que la Colometa està desesperada sinó que li he de fer sentir que ho està".
Aquesta és una de les claus de l'excel·lència de "La plaça del Diamant" i té a veure amb la capacitat de l'autora per implicar els lectors en la història.
Com? Mostrant-los la realitat i deixant que traguen ells les conclusions.
Demà, a #LaBonaLletra, la meua secció al programa Plaerdemavida, parlarem d'aquesta tècnica. Podeu escoltar-nos a les 13h en la sintonia d'`À Punt ràdio. I sempre, al web.
O al rebost de La Bona Lletra.
Encara no fa mes i mig que vam acabar i ja comencem de nou. Avui s'obre el període de matrícula per al Taller d'Escriptura Narrativa que impartisc a la UNED. Ací teniu l'enllaç a tota la informació. Les classes comencen a l'octubre i, al llarg del curs, ens ocuparem de veure com s'estructura un relat, què és el conflicte literari i de quina manera l'hem de fer servir, com dissenyar escenes i com donar-li ritme a la narració i, per acabar, veurem de quina manera s'ha de gestionar la informació per atrapar el lector. I, a més, analitzarem alguna novel·la coneguda i escriurem, escriurem, escriurem...
"Autors a les aules" (http://autorsalesaules.com/) és un projecte que llança FULL i que pretén facilitar la presència d'escriptors als centres docents. I pel qual se'ls ha de felicitar. Al meu parer, és una iniciativa necessària, no sols perquè facilitarà un major contacte entre els escriptors i els estudiants, i ajudarà a promoure la visibilitat dels autors valencians, sinó també perquè reconeix de manera explícita que les activitats als centres docents, com les xarrades o les visites als clubs de lectura, són també una faceta laboral més que incorpora l'ofici d'escriptor i, en conseqüència, que s'han de remunerar (i això, que sembla obvi, no ho és gens en la realitat de cada dia). Amb tot, espere que aquest projecte siga només un primer pas. I que, en un futur no massa distant, gesten un programa similar que atenga un camp molt més desvalgut encara que la xarxa de centres educatius i que, alhora, és un dels àmbits amb major capacitat de promoure l'afició a llegir: els clubs de lectura. Si vols llegir la notícia, la tens ací:http://www.llibresvalencians.com/Lesaulespuntdetrobadaamble…
En aquest programa de "Plaerdemavida", a la secció "La bona lletra" parlem d'un consell literari que va formular el dramaturg rus Anton Txèkhov i que és conegut com "l'escopeta de Txèkhov". Saps de què es tracta?
En aquest programa ens fem una pregunta: l'autor i el narrador, poden ser la mateixa persona? I ens valem de dos fragments de "Un momento de descanso", la novel·la d'Antonio Orejudo per respondre-hi.
El narrador és una de les peces clau de qualsevol relat i, la tria, una de les decisions més importants que ha de prendre l'escriptor. Dels tipus bàsics de narrador i les seues implicacions parlem en el lliurament número 13 de "La bona lletra", la secció del programa Plaerdemavida on ens ocupem de tècniques, recursos i curiositats literàries.
La Fira del Llibre de València ha programat un club de lectura sobre la meua novel·la Les veus i la boira. Serà el 3 de maig, a les 18.30h al recinte de la fira (Sala Museu 1). L'activitat va dirigida tant a clubs de lectura ja constituïts com a lectors individuals. Per a participar-hi, cal inscriure's en aquest enllaç: http://firallibre.com/event/trobada-de-clubs-amb-vicent-uso/
Anit, a Castalla, vaig viure una nit molt especial. Pel premi Enric Valor, és clar, que em van concedir per la novel·la El paradís a les fosques, un premi de prestigi que m'ha fet molt de goig obtenir. Per trepitjar els carrers on va nàixer i va viure el senyor Valor, com el coneixien per ací, una figura enorme de la nostra cultura, a qui no sols admire sinó a qui guarde afecte perquè vaig tenir l'ocasió de conèixer-lo i la seua bonhomia i el seu caràcter humil i afable em van deixar una empremta profunda. Per l'acte, organitzat amb cura i mimant-ne els detalls, davant d'un auditori ple. Però sobretot em va impressionar la resposta de la gent de Castalla, que venia a felicitar-me en allaus, i a fer-se fotos amb mi i a comentar-me què els havia semblat l'acte, i les meues paraules i a dir-me que es llegirien la novel·la. No hi havia estat mai, a Castalla, i em van acollir amb una familiaritat immensa, com si em conegueren de sempre. I, entre totes les anècdotes que s'anaven succeint, vull destacar la figura d'una dona, que es va acostar al moment d'acabar-se l'acte i em va dir que la seua mare havia conegut Enric Valor, que n'havien tingut relació, i que volia mostrar-me una cosa. I va traure una carpeta blava, de gomes, una d'aquelles on abans es guardaven els documents importants, però menuda, molt menuda, i la va obrir i em va mostrar, mentre em deia que estava segura que m'agradaria el que anava a veure, una estampeta antiga, gairebé translúcida, i la va girar del revés i em va assenyalar un nom, escrit en lletres daurades, i em va preguntar, sap què és, açò? I jo, encara atabalat per les emocions de l'acte, no vaig saber reconèixer l'objecte, i ella em va aclarir, sol·lícita, "el recordatori de la primera comunió del senyor Valor". I em va emocionar, no tant trobar-me un objecte antiquíssim, una relíquia, podríem dir, lligat íntimament a la vida del lingüista de Castalla, sinó la generositat d'aquella dona que, abans d'acudir a l'acte, va pensar en mi (tot i que encara no sabia qui era) i va creure que, ja que el premi du el nom d'Enric Valor, potser al guanyador li agradaria veure aquella penyora de l'homenot de Castalla. I va prendre's la molèstia d'agafar la carpeta i presentar-se davant meu i mostrar-me aquell recordatori. Em vaig emocionar, no cal dir-ho.
En una novel·la, és factible que desaparega un personatge. Però, és possible que desaparega un narrador? En La Bona Lletra d'avui, dins Plaerdemavida, parlarem del cas misteriós d'un narrador que es va perdre a les poques pàgines d'haver començat a explicar-nos la història. A les 13h en À Punt. I sempre que vulgueu al rebost de la secció.
Ahir, en "La Bona Lletra", la meua secció a Plaerdemavida, el programa de literatura d'À Punt Mèdia, vam llegir fragments de dues novel·les molt recomanables. Dues opcions diferents i legítimes per gestionar els diàlegs. Podeu recuperar la secció a https://www.youtube.com/playlist… … I el programa sencer a http://www.apuntmedia.es/a-la-carta/plaerdemavida …
És lícit incorporar als diàlegs literaris les incorreccions de la parla perquè sonen més reals? Avui, a La Bona Lletra, dins el programa Plaerdemavida, intentarem aclarir-ho. Ja saps, en la sintonia o en el web d'À Punt Mèdia. A les 13h, en directe, i si fas tard, ens trobaràs sempre en l'apartat "A la carta". I les seccions anteriors, les tens totes en aquest enllaç.
Avui, a La bona lletra, la secció de Plaerdemavida on parlem de recursos literaris, ens ocuparem de la por a la pàgina en blanc i de les estratègies que podem posar en pràctica per superar els bloqueigs. I veurem com el gran García Márquez seguia el consell d'un altre gran, Ernest Hemingway. Ja ho sabeu, a les 13h a la sintonia d'À Punt. I, si feu tard, trobareu el programa al web. I ací podeu recuperar les seccions anteriors.
Antonio Muñoz Molina: "La història només es converteix en argument i novel·la quan l'escriptor troba la veu o les veus que l'han de contar". Avui, a "La bona lletra" dins del programa Plaerdemavida, que condueix Maria Josep Poquet, parlem de com triar el narrador: a les 13h en la sintonia d'À Punt Mèdia.
Sabeu què són els escriptors de mapa? D'ells, i del seu sistema de treball, parlem en la secció número 12 de "La bona lletra", la secció del programa Plaerdemavida on ens ocupem de tècniques, recursos i curiositats literàries. Ací pots recuperar els programes sencers de Plaerdemavida. Bona part dels continguts de "La bona lletra" els trobaràs en L'arquitectura de la ficció. Claus per a escriure narrativa que vaig publicar en 2017.