diumenge, 15 de març de 2009

La presentació del músic

Divendres passat, va ser un dia d'aquells que duré al cor durant molt de temps. Presentàvem, a la llibreria Ausiàs, de Vila-real, "El músic del bulevard Rossini". Però ja de bon matí, l'amic Pep Castellano em va fer una trucada d'aquelles que t'arreglen el dia i encara una setmana sencera. Cridava,precisament, per parlar-me del llibre -que ell presentarà a Castelló el pròxim 1 d'abril-. I va ser una conversa molt rica en la qual em va descobrir aspectes de la novel·la que jo no havia percebut: certs ritmes musicals, pluges externes i internes... Aquell diàleg matiner em va confirmar, una volta més, que un dels deutes majors que tinc amb la literatura és que m'ha fet conèixer gent extraordinària. A la vesprada, quan el vaig veure a la llibreria, no vaig poder estar-me d'abraçar-lo.
A l'acte es va donar cita prop d'un centenar de persones: amics dels que no fallen mai, d'altres a qui veig habitualment i uns quants a qui feia temps que no trobava, familiars, lectors... A tots ells no puc sinó agrair-los la força que em dóna saber el seu suport. Com també he d'agrair a l'Associació Cultural Socarrats que s'esforçaren tant perquè l'acte fóra tan rodó com va acabar sent. I a la llibreria Ausiàs que ens acollira amb tant de caliu. I a la Regidoria de Promoció Lingüística (i a les tècniques que hi treballen) que ens ajudara amb la logística.
La presentació del músic la vam dissenyar com un diàleg, amb lectures intercalades, entre Ana Artero (que, a més de periodista i bona amiga meua, és una extraordinària lectora) i jo sobre diferents aspectes de la novel·la. I la veritat és que, com més anava, la conversa més s'assemblava a les que mantenim, de tant en tant, a propòsit d'algun llibre que hem llegit. O simplement de qualsevol qüestió literària. Ara, que contemple aquella hora i escaig amb una certa distància, m'adone que el músic ha tingut molta sort de comptar amb ella com a padrina. Perquè, sense dubtes, la de divendres ha estat la presentació més amena, més intensa, més entranyable i la que ha generat unes complicitats majors de totes les que he fet. I això, en bona part, és mèrit seu. No sé què passarà amb la novel·la d'ara endavant. Ni tan sols sé si aquest inici tan venturós és un indici de res. Siga com siga, el fet que m'haja proporcionat instants com els d'anit ja justifica per si sol totes les hores i tots els esforços que he invertit escrivint-la.
Publica un comentari a l'entrada