
A mi, les Columbretes m'han enamorat des que les vaig descobrir. Encara recorde la primera visió del cràter, des del vaixell que l'embocava. De l'illa estant, em va encisar la llum canviat, que pinta la superfície de l'aigua de tonalitats increïbles; la dansa sensual de les gavines al capvespre; la potent musculatura que se li endevina a la mar; les nits tan clares; el blau de les profunditats que et xucla i et xucla... Al llarg del temps, he tingut ocasió d'elaborar dos guions per a documentals, de fer estada en un parell d'ocasions i d'utilitzar-les com a material literari, tant al "Quadern de l'illa" com, sense citar-les, a "Les ales enceses". I he descobert també com de difícil havia de ser-hi la vida. La solitud i l'isolament, les dificultats d'aprovisionament, la por, la precarietat, la dificultat de l'assistència sanitària, les rivalitats que crearia la convivència de tanta gent en un lloc tan menut, la presència amenaçadora dels escorpins... Es conta d'un faroner que preferí suïcidar-se abans d'acatar l'ordre que l'hi destinava, però també hi ha d'altres que, si podien, no triaven cap altre far. En fi.
El propòsit inicial que m'havia plantejat per a la xarrada era parlar de l'enorme potencial literari encara per explotar que tenen les illes. Però, a mesura que vaig anar indagant, vaig poder comprovar que són molts (més dels que em pensava) els autors que se n'han ocupat, de les illes. Des de mossèn Cinto Verdaguer -que les cita a l'Atlàntida, als escriptors valencians actuals passant per Miguel Delibes, Vicente Blasco Ibáñez, Joan Fuster, Manuel Vicent o Jaume Fuster, entre altres. En fi, que dijous que ve, a les 19,30h, si algun amic vaga per Castelló i vol acompanyar-me, em trobarà a l'edifici de la seu social de Bancaixa, al carrer d'Enmig, parlant de totes aquestes coses.
4 comentaris:
Les Columbretes és una castellanada, la forma que empren els navegants castellanòfons. La forma catalana genuïna és Els Columbrets.
Home, potser si tu no ets mariner de les comarques costaneres de Castelló, el mot Columbretes et sone a "castellanada", com dius, però et puc assegurar que els navegants de la zona majorment les anomenen com a Columbretes. També es gasta el nom de Columbrets entre la gent de les illes i del principat, encara que fins i tot a la zona del Delta, molts prefereixen la forma Columbretes. Vaja, que no sols els navegants castellanòfons són els que gasten aquest nom... així que com a mínim és discutible quina és la forma catalana més genuïna
Disculpes. No volia incomodar, i menys en un blog aliè, amb qüestions de toponímia. De tota manera, aquesta argumentació és ben poc decisiva, perquè la quantitat de noms de lloc que els indígenes del País Valencià acastellanem és ingent (Castelló [de la Ribera] / Vil(l)anova de Castelló, Vilamarxant / Villamarxant, etc., per no dir res de "València", amb una [é] molt suspecta). Per tant, no és tan clar que aquest argument siga suficient. En qualsevol cas, el meu comentari procedia d'haver-ho llegit en l'Onomasticon de Coromines, vull dir, que no era per puritanisme lingüístic. Ara bé, és cert que Coromines no és infal·lible.
magradat molt les illes colubretes
Publica un comentari a l'entrada