diumenge, 30 de novembre de 2008

Guerres menors

La Xarxa té coses curioses: saben a través de qui em vaig assabentar de l’aniversari de la fi de la Primera Guerra Mundial? A través de Josep Pla, ni més ni menys. Del seu “Quadern gris” en edició digital que –90 anys després que fóra escrit- divulga la Xarxa de Mots en forma de bloc. Cada dia que Pla va fer una anotació al diari, els promotors d’aquesta interessantíssima iniciativa de divulgació lectora fan arribar un correu electrònic al meu ordinador. Amb un simple clic, tinc al davant l’anotació que Josep Pla va fer el mateix dia de fa exactament 90 anys. La de dijous passat (11 de novembre) acabava amb aquesta frase: “A la matinada circula el rumor que s’ha signat l’armistici”.
La Primera Guerra Mundial, com ja saben vostés, va ser un conflicte bèl·lic que, entre 1914 i 1918, va involucrar una trentena llarga de països, entre els quals les principals potències europees: Alemanya, França, Gran Bretanya, Rússia, l’Imperi Austro-hongarés, etc. I a conseqüència del qual hi hagué milions i milions de soldats i civils morts, de ferits, de desapareguts, de desplaçats, de nens orfes. Una carnisseria (que Erich Maria Remarque va retratar amb tota la cruesa a “Sense novetat al front”) com no n’havia hagut altra en la història de la humanitat. Una lliçó que, tot i les seues terribles dimensions, no va quallar, perquè poc més de dues dècades més tard, les ferides de la Gran Guerra van tornar a supurar, propiciant una reedició del conflicte bèl·lic molt més dura, amb unes xifres encara multiplicades de morts, de ferits, de desapareguts, de desplaçats, d’orfes. I amb la vergonya afegida d’haver propiciat el pla genocida més cruel de la història: els camps d’extermini nazis on perderen la vida milions de gitanos, jueus, homosexuals i opositors al nazisme i les seues ideologies afins.
Quasi un segle després de l’armistici de què va tindre notícia Josep Pla aquella matinada de l’11 de novembre de 1918, la situació del món és, a primera vista, millor. Si més no en el sentit que, des de la fi del III Reich, ja no s’ha tornat a repetir un conflicte armat d’una escala semblant. És cert, com han ressaltat aquests dies diferents veus, que de l’Europa enfrontada a sang i foc a l’actual Unió Europea –per més precària i incompleta que ens semble- va una distancia descomunal. D’aquella tragèdia al nostre benestar actual (malgrat les crisis) hi ha tot un abisme. Però Europa, i disculpen l’obvietat, no és el món.
I el món –i també Europa, tot i que de manera més localitzada que en les guerres mundials- no ha deixat d’encendre’s, des d’aleshores, en guerres diverses, algunes de les quals propiciades o directament protagonitzades per països del que en diem el Primer Món. Guerres de menor escala, si volen, però igualment funestes. I amb morts, ferits, desapareguts, desplaçats i orfes igualment innocents i tangibles. L’Afganistan, els Balcans, l’Iraq, Vietnam, el Congo, el Txad, el Sudan, el Líban i tants i tants llocs que ni tan sols han merescut un breu als diaris. Morts anònimes per al món desenvolupat, però el mateix dolor, la mateixa tragèdia que, fa no tantes dècades, va omplir Europa de tristesa. La geopolítica, els interessos econòmics i comercials, el control de les fonts d’energia continuen pesant més que el dolor de les víctimes i la repulsió moral que provoquen totes les guerres. L’oportunisme, l’afany desmesurat de poder i de riqueses, continuen pesant més, molt més, que les múltiples lliçons de totes les guerres. Les empreses d’armament –les de menor exigència moral de tot el sistema capitalista- continuen obrint mercats on vendre els seus productes. A costa de milers de morts, de ferits, de desapareguts, de desplaçats, de xiquets orfes. De dolor i de sang.
Ara que tothom parla de refundacions capitalistes que posen remei a la crisi, potser fóra el moment d’abordar una crisi encara major. I dic major perquè se’n du per davant milers i milers de vides humanes cada any. I dic que potser fóra el moment de parlar-ne perquè el sistema econòmic mundial actual no és alié a una tragèdia que encara sacseja un món que no ha signat sinó armisticis parcials. Però que no ha estat capaç de eradicar completament la guerra.

Publicat a la secció Dissidències del diari Mediterráneo (16/XI/08)
Publica un comentari a l'entrada