dilluns, 29 de desembre de 2008

Prou d'apartheid lingüístic

Acabe de llegir a Infomigjorn, la impagable revista virtual sobre llengua catalana que promou i difon el no menys impagable Eugeni Reig (i a la qual us convide a sumar-vos) el que supose una carta signada per David Valls, el gerent de La Pubilla, una empresa de Sant Guim de Freixenet que fabrica cervesa de manera artesanal. I no puc estar-me de reproduir-la. Ací la teniu:

Som una empresa jove, que fabriquem cervesa de forma artesanal. El nostre mercat natural, de moment, és Catalunya. És per això que tenim la nostra plana web en català i occità (www.cervesalapubilla.com), que són les dues úniques llengües oficials, pròpies i no imposades a Catalunya. Encara, que a més, si mireu el web hi ha una eina de Google que és un traductor, el qual tradueix a unes 32 llengües, entre les quals hi és l’espanyol. Per tant la nostra web està disponible en un total de 34 llengües.
Recentment, i suposem que gràcies al boca orella i a la publicitat, ens han començat a arribar correus electrònics d’Espanya. D’aquests correus, podríem afirmar que el 90% són insultant-nos pel fet de no tenir el web en castellà. Encara que no sigui així, ja que es pot obtenir en espanyol només pitjant un botó. La majoria són correus a l’estil: “estamos en España”; “no pienso comprar productos catalanes” o “productos que solo esten en catalán”, “sois unos nazionalistas”, etc.
Certament no coneixem de res a aquestes persones, però seria interessant saber si la seva actitud és només envers el català o envers a qualsevol llengua que no sigui l’espanyola. Si és la segona opció, doncs, possiblement siguin casos de psicòleg o de psiquiatra. Gent que podríem dir que tenen alguna patologia com ara “llenguafòbia”, una patologia que els deu dificultar el fet de viatjar gaire més lluny del seu poble o província, o l’interrelacionar-se amb gent forastera. Ara, si parléssim de la primera opció, potser ja és una cosa més greu, i aquí estaríem parlant de xenofòbia, racisme o digueu-ho com vulgueu. És degut a aquesta xenofòbia lingüística, que aquells que encara volem viure en la nostra llengua i l’utilitzem sense perjudicis estem condemnats a viure en una mena d’Apartheid a on se’ns discrimina i se’ns vexa constantment pel fet lingüístic, etiquetatge, cinema, premsa, servei d’atenció al client, “no le entiendo” i mil coses més, la llista és massa llarga.
És clar que la majoria de la població viu en la resignació i la claudicació lingüística de forma permanent i constant. És per això que de tan en tan, tenim declaracions cofoies dels nostres polítics i sectors socials dient coses com: “aquí no hi ha conflicte lingüístic” o “la llengua catalana mai havia estat tan bé”.
La qüestió és: quan de temps podrem resistir? Creieu-me que anar contracorrent, perquè això ja és anar a contracorrent avui en dia, és dificultós i tot té un límit. D’altra banda, és trist que a l’any 2008 ens haguem de veure encara amb aquestes coses. Que la mentalitat d’una part dels espanyols encara no hagi canviat, i mentrestant ens hem passat gairebé 30 anys d’autonomia amb pujolisme i tripartit sumats, intentant fer pedagogia amb diner públic i anant a pidolar a Madrid una sèrie de coses que són nostres, i les quals no haurien d’haver marxat mai d’aquí. I amb uns Governs porucs, que no s’han atrevit mai a plantar cara, que no s’han atrevit mai a legislar sobre la llengua de forma valenta, com ho fan petits països com Eslovènia o Estònia, per exemple, o fins i tot regions com Flandes o el Quebec.
Si us plau, és una crida, és un prec: Que algú ens defensi! Que algú amb poder ho aturi. Ja n’hi ha prou!
Tot és escrit i documentat i segurament d’aquí a uns anys el cas dels catalans serà un trencaclosques per a la comunitat científica, com ho és encara l’extinció dels maies.
De totes maneres, des de la nostra empresa no renunciem. La nostra Pubilla és valenta i resistirà sense claudicar.
Publica un comentari a l'entrada