Ací us deixe una explicació, no sé si massa convincent, sobre "El músic del bulevard Rossini" i sobre el meu estat d'ànim instants després d'acabada la cerimònia de lliurament, la qual es reprodueix ací. Si no l'heu vista, no us l'hauríeu de perdre, no tant pels lliuraments dels premis i els parlaments dels guardonats, sinó per l'espectacle -immens com sempre- de Carles Santos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada