dilluns, 8 de desembre de 2008

Josep Piera: quaranta anys de dedicació literària

Des de mitjan octubre i durant tot el mes de novembre, el poeta saforenc Josep Piera ha estat el subjecte d’uns actes d’homenatge que han recorregut tot l’àmbit de la llengua catalana, des de Gandia a Lleida o Barcelona, passant per Ciutat de Palma. El motor d’aquesta iniciativa ha estat celebrar els 40 anys que Piera, fins avui, ha dedicat a la literatura. I encara més, la seua condició de poeta excels, compromés amb el seu país i amb el seu temps i, per això mateix, com tants altres creadors, sovint ignorat per autoritats polítiques i altaveus mediàtics. Un reconeixement merescudíssim, en tot cas, que va nàixer d’un grup d’amics del poeta i al qual, a poc a poc, s’han anat sumant esforços. I que s’ha concretat, en l’àmbit editorial, en la publicació de dos llibres de poemes que Denes presenta en doble versió, català-castellà. Es tracta, en tots dos casos, de llibres escrits en els primers anys d’activitat literària de Josep Piera: "Monodia de la ausencia" és el darrer que va escriure en castellà, entre 1972 i 1974, i encara romania inèdit a hores d’ara; "El somriure de l’herba" és de 1979 i amb ell Piera va guanyar el Carles Riba, un dels premis de major prestigi de la literatura catalana. És just remarcar que Denes s’ha sumat a fons a l’homenatge a Piera, amb unes edicions insòlites quan parlem de poesia: tapes dures amb sobrecoberta, dos tintes a l’interior i a l’exterior, paper d’un gruix notable i una maquetació elegant al temps que sòbria. A l’alçada, en tot cas, de l’homenatjat.
"Monodia de l’absència", originalment escrit en castellà, es presenta en traducció al català d’un grup de poetes encara joves, tot i que la major part d’ells amb una trajectòria ja més que consolidada: Susanna Rafart, Sebastià Alzamora, Manel Forcano, el vinarossenc Joan Elies Adell, Maria Josep Escrivà (una de les impulsores de l’homenatge), Txema Martínez, Pere Joan Martorell, Isidre Martínez, Josep Lluís Aguiló i Hèctor Bofill. L’edició que n’ha fet Denes presenta les dues versions acarades, a més d’un pròleg de José L. Falcó i uns dibuixos de Joan Costa. Es tracta de poemes que ja presagien la línia que seguiria Piera en els seus llibres en català, amb un fons musical molt treballat i una temàtica que abasta el paisatge i l’amor, la memòria i al temps la necessitat de comprometre’s amb el present.
El camí que ha seguit "La sonrisa de la hierba y otros poemas" ha estat l’invers. Escrit originalment en català, ara es presenta –com l’anterior- en versió acarada català-castellà. Per a l’ocasió, Piera ha comptat amb un traductor de luxe, el també poeta Marc Granell, que ha partit de la versió recollida en "Dictats d’amor (Poesia 1971-1991)", un recull de l’obra poètica de Josep Piera que va publicar Edicions 62 en 1991. La natura –una volta més- és el subjecte principal d’aquest poemari. Una natura que Piera invoca i amb la qual s’identifica, una natura sensual –perceptible, per tant amb els sentits- i amb la qual convé estar en harmonia. En la primera part de "El somriure de l’herba", a més, ja trobem una altra de les passions de Piera: la poesia andalusí, de la qual inclou una mostra: 9 composicions. A més dels vora 40 poemes del llibre original, Granell ha decidit d’inserir una petita antologia: 16 poemes seleccionats a partir de l’amplíssima i dilatada producció poètica de Piera. Una ocasió, doncs, per a introduir-se, qui encara no n’haja fruit, en l’obra d’un dels poetes valencians més importants de les darreres dècades.


Publicat a Cuadernos, suplement de cultura del diari Mediterráneo (7/XII/08)
Publica un comentari a l'entrada