dimecres, 24 de desembre de 2008

Calaix de mots










Di-yos que pregunte por mi a la vieya Misia
que me vio nacer y que me curó del fiebre
y tuvo una vez na ciudá de Thies a por un diente d'oru,
que pregunten por mi al mio primu Makalou
que lleva a los turistes na so barca de pesca.
Que pregunten a la mio xente, ellí conócenme.
Dí-yoslo. Nun tengo papeles pero ellí saben quién soi.
Ellí conócenme.

Del poema "Senegalesa", de Berta Piñan, escrit en asturià, i
que en veió catalana de Jaume Subirana, diu així:

Digue'ls que preguntin per mi a la vella Mísia,
que em va veure néixer i em curà la febre
i va anar a la ciutat de Thieés a buscar una dent d'or,
que preguntin per mi al meu cosí Makalou,
que passeja els turistes amb la barca de pesca.
Que ho preguntin a la meva gent, allà en coneixen.
Digue'ls això. No tinc papers, però allà saben qui sóc.
Allà em coneixen.

Berta Piñan
Un mes i altres poemes
Editorial Denes

Aquests dies que molta gent busca el recer de la llar comuna, trobe més
que escaient aquest poema bellíssim d'un dels llibres de poesia més
corprenedors que he llegit darrerament.
Publica un comentari a l'entrada