dilluns, 12 d’abril de 2010

Un príncep condemnat a mort i un comerciant de cavalls ultratjat

Riurau Editors ha publicat, en traducció de Jaume Ortolà, les obres “El príncep d'Homburg” i “Michael Kohlhaas”, de l'escriptor alemany Heinrich von Kleist. Nascut a Frankfurt der Oder (1777) en el si d'una família militar prussiana, von Kleist va ingressar en l'exèrcit i va participar en algunes accions bèl·liques. Després de la derrota de les tropes prussianes davant l'exèrcit napoleònic i d'assolir la convicció que aquell camí no duia enlloc, va abandonar-lo i va decidir viatjar per Europa i escriure. Va enllestir drames teatrals que no arribaven mai a estrenar-se, va fundar revistes literàries on publicar poemes i novel·les curtes i fins i tot un diari poc amable amb l'ocupant francés, el “Berliner Abendblätter”. De fet, va ser la difusió de les derrotes de l'exèrcit de Napoleó en la campanya espanyola que va precipitar-ne la clausura. El 21 de novembre de 1811, en plena fallida econòmica i abatut pel càncer que patia la seua companya, Adolfine, va disparar contra ella i després es va suïcidar. Un final ben adient per a qui es comptava entre els escriptors romàntics.
De fet, l'últim intent de refer la mala situació econòmica havia estat el drama “El príncep d'Homburg”. Una peça que va dedicar a la princesa de Hesse-Homburg, cunyada del rei, amb l'esperança que aquesta li concedira una pensió i poder refer així la penúria en què l'havia sumit el tancament del “Berliner Abendblätter”. Però, tot i el final feliç del drama i el tractament favorable a l'aristocràcia que planteja l'obra, la princesa es va sentir ofesa i no sols no li va concedir la pensió sinó que, més encara, va prohibir-ne la publicació i la representació. No seria fins 10 anys després de la mort de l'autor que es representaria, i encara retallada.
El drama planteja una curiosa situació. Abstret pel coneixement d'una jove princesa, el príncep d'Homburg no atén com caldria les ordres del cap de l'exèrcit, així que, a l'hora de la batalla, pren una decisió que les contradiu. Però que, tanmateix, contribueix notablement a la victòria. Així, al temps que se l'honora com a vencedor, també se'l condemna a mort per haver desobeït les ordres. Per ell intercediran la jove princesa i els caps militars alhora que, al seu interior, a la por inicial a la mort succeirà la convicció que l'honor està per damunt de la vida.
La novel·la curta “Michael Kohlhaas” es va publicar en 1808 a la revista “Phöbus”, de la qual von Kleist va ser cofundador. En aquesta obra, von Kleist indaga sobre el sentit de la justícia a través de la peripècia d'un comerciant de cavalls a qui, arbitràriament, un aristòcrata obliga a lliurar-li un parell d'animals. Convençut de la manca d'equitat del cas, Kohlhaas intenta fer valer les seues raons davant la justícia, però no aconsegueix sinó menyspreu. Aleshores, decideix prendre's la justícia en primera persona i organitza una partida d'homes armats que arrasa diferents ciutats. Esglaiats de la virulència que ha pres el cas, les autoritats -davant les quals intercedirà el mateix Luter- decideixen intervindre i pactar amb el comerciant que, pel camí, ha perdut la dona i la major part de les propietats. Escrita en un llenguatge àgil i sense descripcions que entrebanquen l'acció, von Kleist hi denuncia la prepotència de l'aristocràcia i la situació de desempar en què es troben els ciutadans així com la necessitat d'un bon funcionament de la justícia per a no interferir l'equilibri social.
Publica un comentari a l'entrada