L'extraordinària narració del viatge a Orient d'un mercader venecià

“La descripció del món”, de Marco Polo, és un dels llibres més fascinants que es poden llegir. La crònica d'un viatge a través de l'Imperi mongol feta per un mercader venecià ha estat la imatge, durant molts segles, amb què els ulls europeus han vist l'Orient. Una terra exòtica, plena de meravelles. Edicions Proa acaba de publicar la traducció que n'ha fet Manuel Forcano.
El llibre ens fa viatjar al segle XIII, quan els mongols dominen Àsia i Venècia ostenta la supremacia comercial a la Mediterrània. Allà fa alguns segles que s'ha establert una família dàlmata, els Polo, que esdevindran grans comerciants i no tardaran a establir bases a Constantinoble i Crimea, des d'on importar els productes d'Orient. Cap a la base crimeana partiran, allà pel 1259, Niccolò i Matteo Polo, però la presència hostil de genovesos els desvia de la seua ruta original i fan cap a Bukhara, on els reclama el Gran Khan Kubilai. Els venecians decideixen fer cas de l'emissari i viatgen a Xanadú, la cort d'estiu del Gran Mogol, amb qui es quedaran quatre anys. Fins que l'emperador els envia com a ambaixadors seus davant el papa. Però, quan arriben, Climent IV ha mort i el successor tarda a ser escollit, així que tornen a Venècia. Allà se'ls afegeix, novament de camí a la cort del Gran Khan, el jove Marco Polo, que només té 17 anys.
En 1275 arriben a Xanadú, després de travessar Armènia, el sud del Caucas, Pèrsia i Xina. Un any més tard s'estableixen a Cambaluc, l'actual Pequín, on s'instal·len a la cort. En 1288, després de tretze anys en què els Polo no deixen de viatjar, per encàrrec del Khan, per les diferents províncies de l'imperi, decideixen tornar a Venècia, temorosos que la més que probable mort de Kubilai els deixe sense protecció. Però l'emperador no els permet marxar fins 1292 i encara com a acompanyants de la futura esposa del rei de Pèrsia. Com els camins de terra no eren segurs a causa de diferents disturbis, decideixen fer camí per mar. Tres anys més tard i després de nombrosos incidents -i d'haver acomplit la missió que els va encomanar el Khan-, els Polo arriben a Venècia. És l'any 1295 i fa vint-i-quatre anys de la seua partida.
En 1298, Marco Polo cau presoner dels genovesos, que el tanquen a la presó de Malapaga. Allí coneix l'escriptor Rustichello de Pisa, a qui comença a dictar la memòria dels seus viatges. El llibre de Polo no coincideix exactament amb l'itinerari que van fer, si més no des del punt de vista cronològic, ja que va ser adaptat pel seu transcriptor segons la moda literària del seu temps. A més, la narració deixa en segon pla el pare i l'oncle de Marco per donar-li a aquest tot el protagonisme. El llibre descriu terres, gent, llegendes, animals, plantes, religions i costums que resulten completament exòtics a Occident. Potser per això, “La descripció del món” (també conegut com “Llibre de meravelles”) es difon ràpidament per tot Europa i comença fornir l'imaginari amb què aquelles terres hi seran vistes durant molt de temps. Són tantes les còpies que se'n fan que avui se'n conserven prop de 150, la qual cosa ha dificultat notablement la determinació d'un text canònic. Així les coses, fa uns anys, Llibres de l'Índex va publicar una versió traduïda a partir de la versió toscana fixada per Valeria Bertolucci. La que ara publica Proa es basa en la versió coneguda com “integral”, establerta per A. C. Moule i P. Pelliot a partir d'un manuscrit llatí, un 50% més extens que els anteriors.