Raons per manifestar-se

Diuen les estadístiques que la defunció per violència masclista és la primera entre les causes de mort prematura de les dones: 76, enguany, a tot l'Estat, 12 d'elles valencianes, s'hi han deixat la vida, però n'hi ha centenars, potser milers, a les que els l'han feta impossible. Dones que encara arrosseguen seqüeles, al cos o més endins. Raons més que suficients per manifestar-se, com va fer tanta gent dimecres passat a Castelló, a València, a Alacant, a tot l'Estat. Es commemorava el dia contra la violència de gènere i calia posar damunt de la taula que no hem avançat prou. Que sí, que és cert que hi ha més empara legal, però que no hi ha encara el compromís suficient. Que les autoritats no fan tot el que caldria o no ho fan amb prou ganes ni amb pressupost suficient. Que molts homes es resisteixen a cedir certs privilegis obsolets, a cessar en certes actituds intolerables. Que moltes dones, també, no poden o no volen vore el perill de certes relacions. Que els mitjans de comunicació segueixen traient profit de certes actituds obscenes.
Enguany, un dels temes sobre el qual s'ha incidit més és, precisament, la resistència d'algunes dones a considerar perillosos certs comportaments de les seues parelles. Dones que admeten com a normals actituds exageradament possessives. Un èmfasi que em sembla especialment oportú. No de bades, hi ha moltes víctimes que han deixat la vida per confiar-se massa. Per donar segones oportunitats a qui no calia. Per tornar a conviure amb l'agressor. O per haver-li permés de transgredir els límits que havia establert una resolució judicial. A primera vista, pot semblar que parlem de sentiments i que, per tant, hem d'admetre la dificultat de reduir la casuística sentimental a un articulat precís. Però no és així: es tracta, simplement, d'una falta d'hàbit a l'hora d'identificar els signes latents d'un comportament agressiu. I ací sí que hi ha marge per actuar.
Llegia aquests dies que moltes xiques joves veuen normal que el seu nòvio els controle amb qui parlen i amb qui deixen de parlar, amb qui queden a prendre una copa i amb qui no. Que fins i tot, algunes, veuen com un motiu d'orgull que el jove amb el qual es relacionen tinga un cert grau de gelosia. I ací hi ha una part del problema: en l'assumpció, per les dones, de pautes generades pel masclisme. Perquè la dona que tolera aquestes actituds, que les admet com a normals, potser, si ve el cas, serà reticent a admetre que aquella relació ha esdevingut perillosa. I no hi ha pitjor malalt que qui no és capaç d'identificar els símptomes. És, per tant, en aquestes dones, en aquestes actituds, on cal incidir més. Perquè de res no ens serviran les lleis ni les sentències si, finalment, la dona li acaba concedint a l'agressor el marge d'actuació que li nega la normativa vigent.
Ara bé, com conscienciar aquestes dones del problema quan, des de certs àmbits, no deixen d'arribar missatges masclistes? Com canviar les coses quan la societat no deixa de reproduir comportaments de discriminació cap a les dones? Pense, per exemple, en la discriminació laboral, tant pel que fa al salari com a la dificultat de les dones per fer compatible el treball i la feina domèstica o la condició de mare. O en determinats missatges publicitaris que ens presenten la dona com un simple objecte d'ús sexual. O en alguns continguts televisius que promocionen una visió masclista de les coses. O en el mateix cinema, que sempre despulla les protagonistes i rarament els actors que les acompanyen. O en institucions com l'Església Catòlica, que discrimina les dones de paraula, d'obra i d'omissió. O en certes religions que volen fer passar per trets culturals una pura i duríssima repressió de la condició femenina. O en els mitjans de comunicació, que segueixen lucrant-se sense vergonya del negoci de la prostitució. O de la connivència general de la societat, que permet, a la vista de tothom, aquesta pràctica tan flagrant de discriminació social i de gènere. Ja veuen vostés que no falten raons per a eixir al carrer i demanar més convicció, més energia i més diners en la lluita contra la violència masclista. Convicció, energia i diners per a tot l'any. I no sols per a un dia.

Article publicat a la secció Dissidències del diari Mediterráneo (29/11/09)