dilluns, 23 de novembre de 2009

Defensa de Camps

No sé com poden criticar-li a Francisco Camps que es perdera el sermó de Mariano Rajoy a Barcelona. Perquè, siguem persones serioses, vostés què hagueren fet? Entre escoltar el discurs del líder del PP, que no es caracteritza precisament per arrossegar les masses al deliri, i conduir un Ferrari, què hagueren triat? Entre tanta retòrica interessada, potser se'ls haurà passat per alt un detall: l'inquilí del palau de la Generalitat és com un nen que no pot resistir-se a jugar, quan en té l'ocasió. Que, quan li proposen d'anar a nadar al riu en hores de classe, no pot -no sap- dir que no. I menys encara si el mestre és d'aquells avorrits, que et fan adormir només obrin la boca. Ja sé, ja sé que el deure és el deure i va primer que la devoció. I que el de Francisco Camps és assistir a classe i escoltar el mestre Rajoy. I, en tot cas, mirar de badallar quan no l'enfoquen les càmeres. Però, els sembla just que li critiquem de forma tan cruel allò que nosaltres també hauríem fet?
La cosa, al meu parer, ha anat massa lluny. S'ha dit, per exemple, que Francisco Camps no va assistir a la convenció pepera per por a rebre una surra al cul per mal comportament: ja saben, tot això dels vestits a mida i les converses amb el seu amiguet (de l'ànima) dels bigotets i els grans esdeveniments que valien la meitat del que es pagava. Però jo no crec que aquesta versió tinga crèdit, francament. De fet, l'oferta que Mariano Rajoy va anunciar a Barcelona per evitar la corrupció a l'Estat espanyol parlava únicament dels ajuntaments, no? Mariano Rajoy en cap moment no va dir que calguera lluitar contra la corrupció a les diputacions provincials, la Generalitat, el govern de la Comunidad de Madrid, que com tothom sap són instàncies completament transparents, un model de gestió dels recursos públics, dirigides per polítics que posarien diners de la seua butxaca, si calguera, per a què als afortunats ciutadans que governen no els falte de res. O siga, que no serà per això que Camps va faltar a classe.
I qui no crega en la seua tendència irrefrenable a comportar-se com un xiquet que repasse els fets. No l'han vist jugar al pilla-pilla amb aquell jove alternatiu tan simpàtic? O fent-se passar per un pistoler acribillat de nit pels indis socialistes? O alegrant-se fóra de mida cada volta que li tocava estrenar un vestit nou? O afavorint els amics a l'hora de repartir els cromos? O, finalment, jugant al joc del telèfon amb Rajoy (i provocant un malentés de por) quan li va comunicar que Ricardo Costa no dimitia i el líder del PP va entendre, i en això es basa el joc, una cosa diferent?
I ara diguen-me vostés si algú així, amb aquesta irrefrenable tendència a jugar en totes les circumstàncies podia evitar la temptació de conduir un Ferrari, encara que fóra blau i haguera d'embutir 4 amiguets en un biplaça. Vostés què hagueren fet? Ja sé, ja sé, que la foto tenia una lectura simbòlica: que semblava que el Molt Honorable li fera de xofer als representants del gran negoci de la Fórmula 1. I que, per tant, podia interpretar-se com un servilisme intolerable de la nostra Generalitat en favor dels promotors de grans negocis o de visites papals, ja sabem amb quines contrapartides. Però, de qui era el cotxe? Encara sort que no van obligar Camps a posar-se la gorra de xofer, que no vull ni pensar què haurien dit si li l'arriben a col·locar. Així que no siguem cruels i deixem-lo en pau. Que no s'han adonat que viu a l'altra banda de l'espill, en un país de Meravelles? ¿No l'han sentit dir mai que la Comunidad és el paradís, quan no tenim un duro i ocupem la cua de tots els indicadors de benestar? ¿O defensar, enmig del fragor de la batalla per Caja Madrid i en plena defecació de la Gürtel, que al seu partit tot és molt bonic i tots s'estimen molt? Camps és un nen que es resisteix a admetre que els Reis Mags són els pares, simplement. I, com tots els nens, necessita protecció. Així que, si em permeten, jo suggeriria que el retiraren un temps de la vida pública. Que el posaren intern una temporada en alguna institució on puga jugar amb els amiguets. Amb Francisco Correa, per exemple, de qui sabem que li agrada jugar a les màfies i per això es feia dir Don Vito.

Article publicat a la secció Dissidències del diari Mediterráneo (22/11/09)
Publica un comentari a l'entrada